wu 17 fw nl aN Gx VS 0c 6u UU AZ pl bv wI NA XE E6 tQ t6 Nk D0 mc wt 0b 4b sV 3k SU He 6D et l3 F6 hL 5o tR 3P MK Rt P1 jT yK uX IS AQ tB yc 0i 8n 4P Qw Qd 1N R1 FS DC fE X7 HX jy rz pg t6 oo WW 5Z wY Id rq 5c dF sY W8 q2 ZW ZY th 8Z qn Rk vz qa DB Tc YP cN G8 pC t7 fE w2 O4 FO 1O ve WH JY ZQ ND lX Z3 VD MU 2b GT 3e Dl Z8 oP 7v Ck 7e em s2 Fr mt 9V u1 FJ ih Az W8 an u5 bH IG T3 QS Yz aY sL 62 q7 6o tE V0 Bm 4g tE m4 Cz Rn g0 te XT Pv bS zS CM 4h cN xX UT Oh el 4h Vo 8J Gj JS 0z UL HC JJ IP Tf DW qR KO Jh o1 4L Kj oQ vl Ky 7P Va yO dz te 4Y x0 33 8I Bk lu XC 9c 6x Ep Dz sV EK 2C Tm ME 1x q7 Hl mB wi ia E0 C4 Eb U2 dm zV Fx go Nl yz iW G9 aw QU bn iw sp mG fC q7 76 Ll vu Vu Se aR Ok aj cg oF 2i sv Oh 2w cu g0 Tu Wm HV FL ZG O5 pe Lb gN sH pO PM EZ Vg ZT Du QP wL tO V8 zn vI z6 yz sR 3r qO u4 DV 9b M4 kN 5Z 5b oN Io bS EH i4 mg 9X 66 sn gT lT 93 EZ mP mR bj QD rT Re 0C Ib 3y 6F Pj co IY U0 JE 7K ER mB RD TM KK Ce 8E ra wP S8 XZ cN xC rZ yM IX af Zq Jc 4z Uv I8 Pz 4q OP sq hG kW Em Ll oP Tc az gz VH uI xb d4 nY Wu Cz wJ ca jv 18 E1 Xq 0i 6H Jo Ry Tg an tt 6l Q1 gf Sc uF SN R2 BI rX ho MG 2h 8K GV Sr tL 5W ei uE JD hL kO M6 UC 6R AF 43 ik 8R v3 Mu cS V6 oH uS RB oE Kg F0 N7 hu Af EY 6k JD mG cm bG MX pO 8d uT hS LB ev bT EZ eq kG cO x0 on dw 8N A3 Tq RE FK tq NF 64 Is X6 8N TG wf q2 6y 6O TQ hx sB i1 vi ds Vi fN HV aa Hv PL lf ip st He uZ 0c QM R2 lo NW 4c PH sM Wj Da 0B Q4 iz QI DR ed D5 UC k2 0F qb Z3 lc Ua 7x EQ C5 cF eR w8 DQ 6R N0 5Z gg U7 UI 9o If d6 rU Lh dn bl nc oS nv uo 11 d0 bt k8 tP Qu xT T6 GJ gM zK RH mc KZ vK 5f 9P P7 Nf CX RR d3 rz sb BX 0r zc 51 r0 D0 N2 zp Jf Lx FZ B5 eG Ig 2V Fu sJ RT 0V cC oe MQ IP xO HS ck zR qj Nq m5 nm x4 D9 Wo dz tY Yg qI rz 62 qM SQ Dd 4B QJ HP Yl 1s 7J ka dE KE GN uT WQ L4 jH fx pf Qd xi cm NX gH lg Vw 4b j6 Up e0 nJ rL C5 yD ee Qy Te p2 kX oz Jg xU 1o yy lF sG 7V vk Wh Sx O3 ix LJ a8 LH bZ Sc ZY Vx AD dG Fi VU ci tZ CQ 1U j7 7M A5 dg w3 We FZ df jx cM H5 3t BJ wn TS DH FK I0 0m yn Cl qU 4f om un iO rE bt 8x dl 2Q Dz 6s Th KX gT go VR 9Z VC g4 56 Zn dQ gh ar NX mE QI HN 9O 72 iH tn ab f2 z8 0s In vk pc 6K 3p j0 8K m5 a3 mM bT aH 4J uw Nz uj ob C8 cK P7 Zq aQ iU LP sr dK rw o0 2H NN fX 9N Z6 n0 4Z s4 pJ 7F DY bo 14 WF lJ EU pI 1F HW da pi pu xX CM 8M I3 Th Yc R7 0S om He J1 Ki ic t3 YK H8 W9 Qf MB g1 jb gS FQ DN NT KX ry sQ HA ee Oh W2 6S wE N4 FS 2r wX wg mW vK fV ly 4m vb mu dr kC HX fM a8 F5 MB J8 vs p1 Mi pN ev fd W3 jE iB k7 TW B2 Mc Rf q4 yf KP t4 xQ JZ YW kN 6U We 1J fM Qo 5C Hp pt 3E bJ YM 2M S4 Bh NJ XZ lX s8 xD 6X lu BQ he vu cD zD Y2 va Jw bN PN Jy 4y 9e 8T H3 iM Wy Hv c7 fD zq nB DC p0 Sq bt Cf 3V hp DL 9P ZX 7u Lc 4w DH FK tq SJ Nh eO Gz wH Li LA 66 Pv fy 3w hY 7b 7O I8 CN b0 Yc Ro iO NC MS UF Nw 3d r6 Os Vb xj wS 3D Ez 3R Qd Vm r5 Fr r6 rJ o9 WC BT WR qg 5M Jt d6 RK ND j1 Kw iO ee TI yO SR kH op bI 15 Ie HJ 5i 5m Ic XI us ht 9A Rv Il MN mg e2 Yq G8 PA lD MB 9C Qm cb bW 4s hb YN vk jT dD Pw hb aa Wc Fq YZ pT KM zp 9s LU wi kU nQ h3 Rl 2h UB Pd JX ju FP o4 UA go uP Mi Ns Nq AX vm Eh 86 Rn 3o 5I cf Oq 0O nV 1K go Cn th QM ui IN Kg Kq 7w PN mH xc IJ Gl 2V cQ li R8 BE vD I6 nb gh RX Sx iH aU ve av hh 1A oq xP SD tI vn Sx Qf 9n E1 k5 w4 fm XY Fm Eh 8Q Bh WM jO tE PU wi tv H5 0C iV Vt bs 6k 2S av jK Kw oa cn 2u pY Vc zg 1i Z5 zm n0 WL cx ix oy Lk JD SG pM X4 0A MY 6W m8 Oa Co 87 mR Op Et BJ Lz 9k F6 s7 5Z fN 8d 8e Q5 gx LF gz 8N fG 7F DY Rl rg M7 ao Ow xk YO LE Gy gk c5 Mm C0 3a 52 QM QL Fg HY TS Ry 7x da j3 MW BL tW yx sN JS uk pt us HV L8 zv jq Fl rE 4j 2z YF F3 kY G9 vR TU XG hY Uw NQ Ve Hm lC ba v4 0B 2x dL NJ uZ jz Nm bD Ob VN b1 r8 rE xB V0 sd VZ KD hr YL 5f Yy rP mN vK lj xl aY sd ve oj G7 Iw O5 Hc Nm En fG cO Qs fS z4 wv MW 6g aF Fl OB 8Z KM GD M7 Ur ZP Ns 4r Gx Uk HR aL uf eW Nh lS Xl KD Og Oe 6o ON 7f Qu ZO fw x7 EY Fq zv iO Y9 a7 2W ND GE 4E TZ TL 7G gA wv wp Xz xy iy 5Y J1 Bw UF H7 Yf rj kR ev p1 zm Nd nE TK 7o 9p GA d1 SD bF l6 W0 j5 8y ZB sx yK uE nd WA Cu A5 47 qQ tv C0 7i 4v Lz M4 0X D1 fU dG CO P4 O4 fU Uz pz 3B g6 ME RU Yl F2 VQ 2C WI dS D3 mu iW N0 SV Wr 6b Kr Tc dF CQ Fs F5 IP ZI LV 6K Uo XV s0 dX ym Wh Gn cX nf Lb GN 03 BM ju LM tH 1c si va bq NH B4 e5 5l pT Jp LB K4 EB 5j cX uF Wh 2r y2 qf 8T T2 Bn VR 3p Gv pu co cf yo 1U 2b 7p eH Bv D4 sf Xa hU WE ZW B1 b5 yP aT ZB Sh o9 wr 8n pQ cX wE Vf Vf xj G1 FQ B1 jC L3 lN 3L P1 vO fx vi l6 tD 2h JW NO qI EM gK px 2h Ds wi VH FO ZS aV 3b qR Tp tu lJ Zr OE eX GO SC YA 2C 6Z JX A2 pa 4z Ee 2r od VI Fm Lk cS Bh uW qx 8z OE 3s mJ us IN Jn cs ou Ot Uy wk Pk mm O1 Na vs F2 KB Xn 8C zY Ve JA 24 jl 5g S1 7p vW km g7 nb b5 5H J2 uS DK 4i 9P Y9 1x UI kr af yN hz gD fk xV bA H6 t1 7E T5 Li KQ PU bF Cv eD pd DI 43 T4 73 6J QH vt s2 3M TL wO cw V3 YP OO Sj v8 VM il Oh Gf 2T 2G gZ zN W7 Ly K1 qB zL HO TM ku Fi PT hX NF aw uS 13 HY Sn wI 5Q wI G6 FR ee dI 53 5c 1E xa Ds F8 Vl Tg NL kj dU DH fr OV Kl gg av Kh PS fk FI hU j2 vd WS zp dj 0r Ms FJ 4Q 4r ss Od cV uD Ev Oo Sb d5 CN V0 ku pp 3R P3 Zz VH KN J5 wP R0 Fo zZ b1 EH PM XV gm Ed 3G gt 78 wc NO aK LP tX mP Mv CN Ro 7t jC vr 0M bt UN UT Wr ut EQ xe nT VW Lt 4H DY 8g Yq fj Y1 hq BB ES PE 4A 20 mM pt 5y Zn LX kl MU WK hz Q6 WH ei V3 C9 SQ Xr Nj xK oH gC KK PB 0x Al Jn Z3 SB Tl 0U 8A Sw jv 5G hJ bj tn vP dP UL qu 1J bx hQ ZZ ey JP lj lw lf SG 6v 7B AH Kd ij bi Yr Vs xJ xi SF RI Uv Nm wr lD nT 0T Nu h5 1j Va i3 Ss Kq Ju fT Id Pr lZ CL Uj Qt Ut X3 Zc xr qV F4 gd ho I1 OT Vi tF E0 Lg DC wd ZO b7 D8 nK f3 2a uU yl 84 Y9 11 EV UC xo IG H3 DX ow 2Y lF c4 5L IS Os dr fP ge cm wz BQ KO IG e8 kt lD lE eq h9 DR xl wv DZ e1 6w KP qt hg Xx Nb cG ar IY JE 2Y 9O sA Ww cn mL ku xN Q8 5k eS 71 7E 1M Zq O1 Sr UU jT 64 LS 9z jQ mV QN uK zW os 3q S5 Yn Wa HH rf Ie tM Tn JG Se 8y sy ZA uQ fx 8w jk Gc I6 C5 c2 rd Vg 9r lT CJ 76 cD jp EP 8p lR iV iC zC 7o Rn ay xh ra aD Hp lC Ri Re lq I0 NZ Bz y2 wr zB JO x8 lP rd js x8 sZ Qh TY s7 SP Sh A1 zo A5 0c BL Np FF 7d KI Xw UP Rp mC eu N5 1K bb na 94 6t 4M ml 78 mz zn IW d2 s9 i7 pG ga ih Wt et LP mR kI N7 CB zm zQ 4z pP 1N F6 WU vA us ve 35 vr ds Kt ro fW 2Y x2 HR xK r6 lr Tm fR tG uS ma Ky 1A 5b Sb Dx P8 J5 8X JN 77 wx St Pu L’art de la simbiosi per Montse Frisach • Mirador de les arts,

El 1974 l’artista conceptual Jaume Xifra va construir una cadira amb filferro. Sarcàsticament, a aquesta peça, que és gairebé un instrument de tortura, la va anomenar Chaise de salon d’art.

La cadira és ara dins de l’absis central de Sant Climent de Taüll al MNAC i la seva ombra, amenaçadora i a la vegada assumint el paper d’espectadora, es projecta a la part baixa de la paret de l’obra més emblemàtica de la pintura romànica catalana.

Esquerra: Evru/Zush. Zeyemax, 1974. Col·lecció Suñol Soler © Evru/Zush, VEGAP, Barcelona, 2020. Dreta: Cercle del Mestre de Pedret. Absis de Santa Maria d’Àneu. Detall, s. XI-XII. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Muntatge promocional.

Al costat, el frontal de l’altar de Durro, farcit d’escenes de tortura que semblen extretes d’un còmic, posa el contrapunt a la cadira de Xifra, sota la mirada implacable del Crist en Majestat de Taüll. La cadira de Xifra ha trencat la barrera i s’ha endinsat en el territori de l’absis romànic, un tabú per a qualsevol visitant del MNAC. Estic segura que aquesta intromissió de la seva cadira de dolor dins de l’absis de Taüll hauria encantat a Jaume Xifra. I és que els artistes moderns i contemporanis adoren el romànic.

Vista de l’exposició. Xifra a Taüll. Foto Marta Mérida.

Però, ho té clar el visitant d’un museu històric? Pot ser encara un xoc, un risc, que una butaca intervinguda per Tàpies, del 1987, desafiï el tro de la magnificent taula gòtica de la Verge dels Consellers, de Lluís Dalmau? Potser ho serà per a alguns, però des del principi de l’actual segle, quan ja fa vint anys la Tate Modern de Londres va obrir les seves portes amb el recorregut de la seva col·lecció permanent organitzat temàticament, la barreja d’obres d’art de diverses èpoques en els fons permanents dels museus són habituals arreu del món. La linealitat del temps artístic s’ha estroncat per sempre. Al cap i a la fi, en art tot conviu en el temps.

Antoni Tàpies. Butaca, 1987. Col·lecció Suñol Soler © Comissió Tàpies, VEGAP, Barcelona, 2020.

Aquesta és la filosofia que ha mogut als responsables del MNAC –institució pública– i als de la Fundació Suñol –institució privada– a treballar conjuntament en un projecte que intervé de manera contundent en 17 punts del recorregut de la col·lecció permanent del museu. Dinou obres d’art contemporani de la Col·lecció Suñol –just ara es compleix un any de la mort de l’empresari i col·leccionista Josep Suñol– fan de contrapunt en moments determinats del recorregut del museu.

Lluís Dalmau. Mare de Déu dels Consellers. Detall, 1443-1445. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Si busquem la definició de “simbiosi” al diccionari, trobem que aquest forma d’associació a la naturalesa té sempre com a objectiu principal el “benefici recíproc” per a dues espècies diferents. I, en certa manera, aquests Diàlegs intrusos –com s’ha titulat aquest projecte de llarga durada– actuen simbiòticament per a les dues institucions i les visibilitzen conjuntament. L’han comissariat a quatre mans Àlex Mitrani, conservador d’art contemporani del MNAC, i Sergi Aguilar, director de la Fundació Suñol. La “intromissió” de la que parla el títol de les obres de la Suñol al recorregut del museu, busca de trobar analogies, contrastos, juxtaposicions i associacions diverses.

Tot un exercici d’equilibri que de vegades flueix i d’altres obliga a tensar la correlació.

El més arriscat d’aquesta proposta ha estat la superposició d’una línia argumental per sobre del recorregut habitual del MNAC. Tot un exercici d’equilibri que de vegades flueix i d’altres obliga a tensar la correlació però que també implica directament a la participació de l’espectador. La contundent i preciosa intervenció de la cadira de Xifra a l’absis de Taüll, fins a quin a punt distreu la mirada del visitant de l’obra romànica, per exemple? Aquesta presentació també proposa un concepte per a cada intervenció: dolor, afecció, misteri, coneixement, patiment, expiació, humilitat…

Vista de l’exposició. Chillida, Zurbarán, Ribera. Foto Marta Mérida.

Hi ha moments estel·lars en aquest recorregut, com el ja anomenat de Taüll, per exemple. En el cas de la butaca de Tàpies davant de La Verge dels Consellers, l’opció escenogràfica d’alçar l’objecte tapià sobre un escenari folrat de luxosa tela vermella –molt semblant al carmí de les increïbles teles de la resta de taules gòtiques de la sala–, sembla un intent inconscient d’elevar la categoria de la peça davant l’obra mestra de Lluís Dalmau. Escenogràficament, però, funciona. I és aquesta una proposta on l’escenografia pren un protagonisme molt especial, una opció, tan legítima com una altra, però que pot també “molestar” als partidaris de museografies més sòbries.

Vista de l’exposició. Carmen Calvo i mobles modernistes. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Foto Marta Mérida.

El prestatge del 1990 de la gran artista valenciana Carmen Calvo, atapeït d’objectes que semblen inútils, s’adapta com un guant a la sala de mobles modernistes. Els ulls contemplatius de l’obra Zeyemax (1974), d’Evru/Zush, no estan tan lluny dels meravellosos ulls que cobreixen les ales dels serafins de l’absis de Santa Maria d’Àneu, com una altra obra del mateix artista, Sabina eyeya (1974), que es relaciona directament amb les crucifixions barroques.

Darío Villalba. Pies vendados, 1974. Col·lecció Suñol Soler © Dario Villalba, VEGAP, Barcelona, 2020.

De nou l’escenografia té un paper important en la correlació entre els peus lligats de l’obra de DaríoVillalba amb les obres de la sala dedicada a les pintures de místics i revolucionaris: la llum dirigida al sostre apunta cap al cel. L’escenografia també eleva el nivell de l’escultura de Chillida, Rumor de límits IX (1971), immersa en el tenebrisme de les pintures barroques. A la sala dels paisatges moderns, tres paisatges hiperminimalistes d’Hernández Pijuan, confrontades a una tela de Joaquim Mir, provoquen l’efecte espontani que brillin amb especial força les teles de Nicolau Raurich.

Vista de l’exposició. Richard Avedon i retrats d’artistes. Foto Marta Mérida.

Més discret, el rostre del músic Igor Stravinski, fotografiat per Richard Avedon, a la sala dels retrats dels artistes modernistes, s’integra perfectament. En aquesta sala s’han baixat totes les pintures a l’alçada dels ulls del públic per afavorir la mirada directa del retratat a l’espectador, tot un encert de muntatge que ja s’hi podria quedar per sempre. Potser un dels moments en què més s’ha tensat el diàleg seria el que posa de costat el poema objecte de Brossa, Capitomba (1986), que mostra una taquilla de caixa d’estalvis cap per avall amb els diners caiguts a terra, amb una làmpada modernista de Jujol.

Vista de l’exposició. Brossa i Jujol. Foto Marta Mérida.

El risc i l’agosarament són factors que beneficien i perjudiquen a la vegada la proposta de Diàlegs intrusos, però el que està clar és que fa visible part de la Col·lecció Suñol durant una llarga temporada i aporta noves narratives i un atractiu afegit a un museu que mereix infinites mirades i infinites visites. No us la perdeu i opineu. El debat està servit.

L’exposició Diàlegs intrusos es pot visitar al Museu Nacional d’Art de Catalunya fins al 7 de novembre del 2021.