Al col·lectiu artístic AES+F no li importa que se’l titlli de frívol o kitsch. La seva estètica està al llindar molts cops d’allò considerat generalment de mal gust.

Però per aquests quatre artistes russos (Tatiana Arzamasova, Lev Evzovich, Evgeny Svyasky i Vladimir Fridkes, tots quatre criats en ple període soviètic), el llenguatge de l’art, pur i dur, i les referències iconogràfiques de la tradició artística occidental són eines per  a la seva pràctica artística. El col·lectiu es va fundar el 1987. I des d’aleshores, siguin fotografies, vídeos o grans instal·lacions multimèdia, les obres d’AES+F s’han exposat a espais com la Biennal de Venècia, el Centre Georges Pompidou o la Tate. Són una referència de l’art contemporani rus.

AES+F, Mare Mediterraneum.

Ara, arribat directament de ser exposat a la Manifesta 12 de Palermo, es pot veure a la galeria Senda de Barcelona el seu projecte Mare Mediterraneum, que tracta sense complexos el tema del drama de les migracions i dels refugiats i les polítiques europees sobre aquesta situació.

Aquest no és un tema nou, òbviament, en les actuals pràctiques artístiques contemporànies. El que diferencia el que han fet els AES+F d’altres projectes sobre el mateix tema és el llenguatge utilitzat, i aquí rau la provocació que proposa el col·lectiu. Modelades a l’estil del neo-rococó més kitsch de la regió italiana del Capodimonte, nou escultures de porcellana representen escenes de rescats marítims ben particulars. En iots de luxe i llanxes esportives, els turistes rics, joves i bells, acullen a immigrants en tan bona forma com els amfitrions de les embarcacions. De vegades sembla una escena celestial de la pintura barroca. La confraternització és absoluta, tots semblen estar feliços, sobre una escuma de mar amb ones daurades.

Tots sabem que una escena tan glamurosa en aquestes circumstàncies és una absoluta fantasia. La ironia és extrema i pot arribar a molestar. No només per l’escena representada sinó per una estètica, associada al turisme de masses més caspós, que aquí, sobretot, ens recorda els objectes de Lladró.

És un mar tan bell com amenaçador.

Els de AES+F ho tenen clar. Pretenen provocar directament l’espectador. De la mateixa manera, a l’exposició també es projecta un vídeo, que mostra un mar digital que va canviant de tonalitat en funció de la llum del dia i la meteorologia. És un mar tan bell com amenaçador, sense presència de vida, que ens fa pensar més aviat en la mort oculta de tantes persones mentre perseguien el somni d’una vida millor.

El col·lectiu AES+F recorda que la Mediterrània unia tot un món en l’Antiguetat. Ara és sinònim de tragèdia i intolerància. “Aquest és el privilegi de l’art, del llenguatge que parla directament a l’espectador, de l’impacte visual. Altres maneres d’abordar aquest tema, que són un camuflatge de l’art, ens semblen deshumanitzades”, diuen. Propugnen utilitzar el llenguatge del kitsch al servei d’un missatge polític. És tan legítim com un projecte documental i amb un format més “seriós”, que habitualment no apel·la tant a la mala consciència de l’espectador. El dilema està servit.

L’exposició AES+F. Mare Mediterraneum es pot veure a la galeria Senda de Barcelona fins al 23 de març.