Ni Barcelona, ni Olot. Sabadell és l’indret de Catalunya que ha donat més pintors per quilòmetre quadrat. I qui diu pintors, diu creadors, perquè les maleïdes etiquetes ens obliguen a donar sempre una visió esbiaixada del nostre exuberant patrimoni cultural.

Fixem-nos en el cas de Llorenç Balsach Grau. Podríem enganxar-li una pila d’etiquetes: industrial de renom, pintor, numismàtic, mecenes i col·leccionista, sabadellenc de soca i arrel… i quedar-nos curts. No per manca d’etiquetes, ans perquè totes aquestes activitats o facetes estan entrelligades, i les unes no es poden explicar sense les altres.

Autor desconegut, Llorenç Balsach, c. 1950. Foto de carnet. Arxiu Família Balsach.

Això ho podem veure al Museu d’Art de Sabadell, en la sorprenent exposició Llorenç Balsach Grau (1922-1993). Industrial, pintor, col·leccionista, comissariada, precisament, per la seva filla, la historiadora de l’art –i especialista en Miró, i poetessa, i…– Maria Josep Balsach; germana del compositor Llorenç Balsach.

I aquí, tampoc podem oblidar la figura de l’esposa de Llorenç Balsach, Maria Dolors Peig i Plans (1922-2013), introductora de l’art tèxtil a Catalunya. Es van casar el 1945, i a partir d’aquell any, els Balsach comencen a col·leccionar pintura. Gairebé sempre d’artistes sabadellencs o vinculats a Sabadell: Joan Vila Cinca, Joan Vila Puig, Durancamps, Feliu Elias, Camil Fàbregas, Francesc Gimeno…

Antoni Angle, Sense títol, 1961. Col·lecció Família Balsach.

El 1956 li encarreguen a Antoni Vila Arrufat un retrat de Maria Dolors Peig. A partir d’aleshores, adquireixen obra de companys generacionals: Josep Llorens, Antoni Angle, Alfons Borrell, Manuel Duque, Joan Vilacasas, Joan Bermúdez o Joaquim Montserrat.

Gabriel Morvay, Sense títol, 1959. Col·lecció Família Balsach.

Arran d’un viatge a París, el 1959, Llorenç Balsach coneix el pintor polonès Gabriel Stanislas Morvay. Aquest artista, de gran talent però escasses habilitats per a la vida pràctica, residirà gran part de la seva vida a Sabadell, acollit per Balsach. I de tornada de París, la tardor del 1960, Balsach ajudarà a finançar les activitats del grup Gallot.

Més endavant, col·leccionarà obra d’artistes sabadellencs joves, i d’amics dels seus fills, com Antoni Taulé, Perejaume, Benet Rossell, Ramiro Fernández o Oriol Vilapuig.

Llorenç Balsach Grau, Sense títol, 1958. Col·lecció Família Balsach.

Llorenç Balsach s’inicià en la pintura cap a l’any 1956. La guerra civil havia trencat tot contacte amb les avantguardes, i amb la renovació de l’art litúrgic, cap a mitjans de la dècada del 1950, es va despertar un cert interès per l’art expressionista.

Balsach, en aquest sentit, rebé influències del pintor sabadellenc Fidel Trias –que havia realitzat murals per a diverses esglésies–, d’Amedeo Modigliani, de Josep Maria de Sucre, Rouault, i expressionistes alemanys com Schmidt-Rottluf o Max Pechstein. Els seus dibuixos del rostre de Crist, o els retrats femenins a l’oli ho constaten.

Llorenç Balsach Grau, Sense títol, c. 1958. Col·lecció Família Balsach.

L’any 1958 la seva obra dona un gir radical, primer vers l’abstracció geomètrica; després, les seves composicions es van enfosquint fins a quedar gairebé negres, amb un fort component matèric. L’any següent anirà a París, a visitar dos amics pintors: Antoni Angle i Manuel Duque. Allí tractarà de manera assídua Mikhaïl Larionov i la seva dona, Natalia Gontxarova.

En tornar, abraça la pintura gestual i se suma al grup Gallot, integrat per Angle, Bermúdez, Borrell, Duque, Llorens, Joaquim Montserrat i Lluís Vila-Plana. Junts, la tardor del 1960, duran a terme una sèrie de manifestacions de pintura d’acció pública, a la galeria Mirador i a la Plaça Catalunya de Barcelona, on, en vuit minuts, van pintar una bobina de setanta-cinc metres de paper. Hi ha un No-Do que ho constata.

Llorenç Balsach Grau, Sense títol, 1-10-1959. Col·lecció Desveus Duran.

Les activitats de Gallot van deixar exhausts els seus components, que van trigar a recuperar-se’n creativament. Balsach encara pintarà tres anys més, fins el 1963, una sèrie d’obres que aniran derivant cap a un immens patchwork de camps de color, en paral·lel a la tendència del “color field painting”.

A partir del 1964, Balsach es centra gairebé de manera exclusiva en l’empresa familiar tèxtil i en la numismàtica. Pintarà alguna altra obra, però de manera esporàdica.

Llorenç Balsach Grau, Sense títol, 1960. Col·lecció Família Balsach.

Personatges com Llorenç Balsach Grau foren molt habituals a Sabadell: gent que compaginava tasques professionals, alta creativitat i mecenatge. Un exemple d’aquesta confluència seria l’edifici de Balcas, S.A. –Pere Arderiu, 1950–, que Balsach, no content de donar-li un aire Bauhaus, va poblar de mobiliari de Mies van der Rohe; o de la seva activitat pionera en el disseny dels mostraris.

No cal dir que aquesta tipologia de sabadellenc es va extingir fa força temps. Amb un sol passeig per l’antiga “Manchester of Catalonia” n’hi ha prou per constatar-ho. Aquesta exposició, doncs, és elegia per un passat irrepetible. Requiescat in pace.

L’exposició Llorenç Balsach Grau (1922-1993). Industrial, pintor, col·leccionista es pot visitar al Museu d’Art de Sabadell fins al 23 de febrer del 2020.