Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani torna a desafiar l’espectador.

Durant els propers tres mesos, acull dues exposicions que pretenen qüestionar la institució, que es plantegen “com un relat compartit on continent i contingut, artista i visitant són permeables i canviants” –en paraules de la directora Joana Hurtado.

Una exposició de debò, de Martí Anson.

L’impacte visual d’Una exposició de debò, la proposta de Martí Anson (Mataró, 1967) per al centre d’art Fabra i Coats, és notable. El primer que el visitant troba és una sala plena de llistons de fusta, tirats per terra. També hi ha estructures completament inutilitzables, que semblen reproduir dos trampolins: un per fer salt amb esquís i l’altre per tirar-se en una petita piscina de plàstic (però això es descobrirà només en pujar al pis superior, on continua la construcció).

Vista de l’exposició de Martí Anson. Foto: Roberta Bosco.

No hi ha serres ni martells, no hi ha claus ni cola, i no obstant això Martí Anson convida els visitants a apropiar-se del desplegament de fusta, per a que hi facin el que vulguin o puguin perquè, finalment, “cal respectar si no totes, algunes normes de la institució”. Per la seva banda, l’artista no dóna pistes, no hi ha cartel·les ni indicacions, “aquí no s’ensenya res, es fa. L’acció és l’únic que compta”, assegura Anson.

Joana Hurtado, durant la videopresentació de l’exposició, amb la presència virtual de Broomberg i Chanarin. Foto: Roberta Bosco.

“És una exposició difícil d’explicar, però l’important és que no hi ha res a entendre” continua l’artista. La seva passió per la fusta, heretada d’un pare fuster, és coneguda. Però en aquest cas, Anson fa una volta de rosca més als seus qüestionaments sobre el concepte d’autoria i la relació amb l’espai expositiu, que fins i tot en temps de Covid manté tancades amb pany i forrellat les seves grans portes de vidre.

Broomberg & Chanarin.

Al meu entendre, el més interessant del projecte seria veure el que passa a la mostra, com la gent rep, metabolitza i tal vegada activi la proposta. Per això trobo a faltar un parell de càmeres web permanentment online, per poder veure els propers dies què passarà a la sala. “La qüestió és fer les obres disponibles, i això passa per motivar un ús comú de l’espai expositiu. Fer l’art més accessible, lliure i democràtic no és només desaprendre les seves estratègies, sinó aprendre a jugar i inventar col·lectivament noves formes d’usar aquest sistema estancat”, diu Hurtado, anticipant que Anson donarà les seves classes dels dimarts en l’exposició, i que l’espai serà dinamitzat també per les seves estudiants de Belles Arts.

Broomberg & Chanarin posen un punt final a la seva unió personal i professional.

Si la proposta d’Anson es projecta cap a un futur, que auspicia diferent i imprevisible, la d’Alan Broomberg i Olivier Chanarin ofereix una mirada retrospectiva a la feina d’una parella d’artistes que acaba de separar-se. Després de 20 anys, Broomberg & Chanarin posen un punt final a la seva unió personal i professional, alhora que obren el debat sobre el control de les imatges i la institució que les gestiona.

Broomberg & Chanarin, Holy Bible.

“La desaparició de l’autor fa que la institució i el públic apareguin com a garants de la seva pervivència. El problema del llegat artístic no es limita a la custòdia legal i la conservació física, sinó que afecta també l’accés i la interpretació del seu missatge”, assegura Hurtado, que els va proposar de fer la seva primera retrospectiva pòstuma com a duo a Fabra i Coats.

Broomberg & Chanarin.

Van acceptar, de manera que treballs emblemàtics i obres inèdites, documentació, llibres i imatges de tot tipus van arribar a Barcelona en un camió de 13 metres. A Fabra i Coats els esperava una arxivista que anirà desembalant i catalogant el contingut de les desenes de caixes de múltiples formes i dimensions, davant dels visitants, que podran preguntar-li sobre el seu treball i praxi.

Espai on es cataloguen de les obres de Broomberg & Chanarin. Foto: Roberta Bosco.

“No es tracta de mirar enrere per a cercar en les imatges el sentit d’una vida, ni d’embalsamar el que queda d’ella en una urna, sinó de recórrer i seguir aquest cadàver exquisit que és la seva trajectòria. Per això no hem volgut ensenyar-la com un tot tancat, sinó a poc a poc, per capes, en coherència amb el procés de descobriment i anàlisi propi d’aquests artistes”, conclou Hurtado, que arrenca The Late Estate Broomberg & Chanarin amb la mostra de la seva pròpia Bíblia intervinguda i una sèrie de collages emmarcats, acompanyats per War Primer 2, un llibre d’artista que utilitza com a suport una publicació de Bertold Brecht del 1955.

Una exposició de debò, de Martí Anson, i The Late Estate Broomberg & Chamarin, es poden visitar a Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani, de Barcelona, fins al 23 de maig.