En un dels gravats de la sèrie de gravats Topiary. The art of Improving Nature de Louise Bourgeois (1911-2010), una dona empeny amb força, des de dins, el tronc d’un exuberant arbre.

En una altra obra gràfica de la imponent artista francomericana, Bourgeois recrea el tema de la maternitat dibuixant una mare i el seu nadó, despullats, vulnerables, al peu d’una escala. Malgrat que l’escala és molt costeruda i alta, la impressió és que, superant totes les dificultats, mare i fill arribaran dalt de tot algun dia. Supervivència i vulnerabilitat però també coratge i llibertat. Aquest és el missatge que traspua tota l’obra de Bourgeois, per mi una de les millors artistes del segle XX, homes i dones inclosos.

Bàsicament coneguda per la seva obra escultòrica, Bourgeois, en canvi, va ser una gran gravadora, excel·lint en totes les tècniques d’impressió però sobretot en la punta seca. Ho podeu comprovar a la galeria Marlborough de Barcelona, que exposa aquests dies una vintena de gravats realitzats entre el 1988 i el 2005.

Poca diferència hi ha entre els temes que l’artista plasma en els seus gravats i en les seves escultures. El món de Bourgeois és tan personal que la converteix en una de les menys etiquetables artistes de la història. Sí, hi ha una mica de surrealisme, potser, però poca cosa més. Bourgeois és Bourgeois, i ara que està tan de moda el gènere de l’autoficció, es pot dir que ella és l’inventora més potent de l’autoficció visual en el sentit contemporani del terme.

Bourgeois sublima les seves inseguretats a través d’un alter ego felí.

Els traumes infantils i adults de l’artista, les dificultats pel fet de ser dona, les relacions familiars i amb els homes, una sexualitat vulnerable i a la vegada motor vital, tot això apareix en els gravats de Bourgeois. El dolor és a la Madeleine que crida, en una referència molt clara a la Dora Maar plorant de Picasso. Bourgeois sublima les seves inseguretats a través d’un alter ego felí, la gata sensual i amb sabates de taló, Champfleurette. Bourgeois, que es va criar en una casa plena d’animals, va dissenyar una mena de bestiari contemporani, on els gats i les aranyes -símbol de maternitat- són grans protagonistes.

La fragmentació dels cossos apareix als gravats de la sèrie Topiary. The Art of Improving Nature, mentre que a Eight in Bed, l’única de les obres de color de l’exposició, representa una escena de poliamor però amb molta ironia. I és que la mirada múrria de la ja anciana Bourgeois, aquella que mostra al cèlebre retrat que li va fer Robert Mappelthorpe amb l’escultura d’un gran penis sota el braç, plana per sobre de l’exposició d’una creadora que va fer utilitzar l’art per afiançar, en les seves paraules, la seva “determinació per sobreviure a qualsevol nivell per fràgil que aquest sigui”.

Louise Bourgeois gravats: Anatomia d’una artista es pot visitar a la Galeria Marlborough, Barcelona, fins al 6 d’abril.