El MACBA renuncia a la capella de la Misericòrdia i accepta el Convent dels Àngels per expandir-se. El CAP, finalment, tindrà un edifici a mida de les necessitats sanitàries del barri a la capella. La premsa, encantada, publica la notícia a la secció de “Cultura”.

L’única crítica a aquest despropòsit l’he llegida a La Vanguardia, en boca –o mà, ara m’he perdut– de l’ex-galerista i gestor cultural Llucià Homs: “Sorprèn que el museu visqui com a gran victòria un petit increment de metres quadrats a la plaça per la via de construir un annex al Convent dels Àngels”.

La Plaça dels Àngels amb la proposta d’ampliació del MACBA.

Potser els periodistes que van recollir la notícia ho van entendre malament però, en resum, el que venien a dir era que el MACBA creixerà tot construint un edifici al damunt i a l’entorn del Convent dels Àngels. Tres plantes, dues de les quals faran d’oficines. L‘espai de les oficines de l’edifici Meier, que quedarà buit –alliberat, escriuen alguns medis, com si les oficines fossin la França ocupada–, es destinarà a “activitats públiques”. Per a exposicions segur que no… Ja m’ensumo que l’actual auditori, amb estructura de búnquer antinuclear, quedarà aviat en desús.

Si ho he entès bé –que potser no, i si és així demano excuses–, es gastaran més de cinc milions d’euros per encongir la plaça dels Àngels, fer-hi un edifici de planta baixa i dos pisos –un total de 2800 metres quadrats–, per acabar guanyant-hi mil tristos metres quadrats destinats a exposar de forma permanent la col·lecció del museu. D’altra banda, la calculadora em diu que si les hi posen totes, tocarien cinc obres per metre quadrat…

Tot aquest enrenou per acabar guanyant el doble d’espai d’oficines? Quin exemple més contundent per exemplificar el triomf de la gestió cultural per damunt del fet cultural!

L’edifici Meier va ser una mala solució: un vitrall gegantí que converteix l’interior en un solarium i obliga a gastar el que no està escrit en aire condicionat; una rampa i un atri que es mengen la meitat de l’espai expositiu… Però la reforma del Convent dels Àngels és una solució encara pitjor. Quin problema hi hauria en construir o adaptar un edifici purament funcional en una zona amb bones comunicacions? No diré que a l’esplanada del MNAC perquè semblaria cruel, però hi ha nombrosos exemples de museus amb dues seus. El que prima és la funcionalitat. Deixem-nos de postaletes.

D’altra banda, trobo fantàstic que les administracions públiques hagin trobat els diners necessaris per construir l’edifici del Convent dels Àngels. És com si algú assenyalés la Lluna i li miréssim el dit. El problema és que, una vegada inaugurat l’edifici, caldrà aconseguir una ampliació del pressupost del MACBA suficient per pagar el manteniment de la nova estructura. Si cada vegada hi ha menys exposicions i de més durada, perquè no arriben els diners, com ens ho farem amb una estructura més gran? Quants sants caldrà despullar per vestir aquest nou convent-oficina?

Jo desitjo un MACBA amb un pressupost molt més elevat que l’actual, que pugui organitzar exposicions per a tots els gustos, i que disposi d’un gran espai per mostrar la seva col·lecció permanent. On sigui, però a la plaça dels Àngels no. Que és un nyap!