Ja fa temps que estudiosos i estudioses de la història de la fotografia segueixen les passes de les primeres dones que, entre el 1840 i el 1845, amb l’aparició del daguerreotip, s’iniciaren en aquesta tècnica i difongueren, a través de la fotografia ambulant, un fenomen històric sense precedents.

La premsa de l’època esdevé testimoni de l’existència d’aquestes pioneres i, en alguns casos, ha permès dibuixar un mapa cronològic prou precís de les seves anades i tornades per la geografia peninsular. Malgrat tot, fins ara no es coneixia cap daguerreotip que, sota la seva autoria, hagués sobreviscut el pas del anys.

Retrat al daguerrotip realitzat per Madama Fritz, c. 1843-1845.

Trachsler Fritz, coneguda com Madama Fritz, fou una de les primeres dones daguerrotipistes que exercí a casa nostra i de la qual, actualment, es té constància documental. Fou una dona viatgera d’origen suís –com ha descobert recentment l’historiador Jep Martí– que, entre el 1843 i el 1845, va recórrer Espanya i Portugal fent parades a Barcelona, Reus, Madrid, Córdoba, Cadis, València i Lisboa.

Els diaris locals anunciaven l’emplaçament que esdevindria, per uns dies, l’estudi de la daguerrotipista.

Fritz portava una vida itinerant que la feia moure’s d’un lloc a un altre segons la llei de la oferta i la demanda. Els diaris locals, que eren una font de gran difusió, es feien ressò d’aquest nou invent aparegut només tres anys enrere i, per petició de la daguerrotipista, anunciaven la seva arribada, la durada de la seva estada així com el preu, l’horari i l’emplaçament que esdevindria per un dies el seu estudi.

Anunci al diari El Imparcial, de Barcelona, l’onze de maig del 1843.

Fritz instal·lava el seu laboratori portàtil en punts cèntrics i elevats de les diferents capitals que anava trepitjant. De fet, en la seva estada a Barcelona, s’allotjà a la Gran Fonda Oriente, situada a la Rambla i inaugurada poc temps abans. Tot i així, Madama Fritz no fou l’única que s’instal·là en aquest hostal de Ciutat Vella. L’abril de 1845, el també daguerrotipista Voelker, d’origen alemany, s’hi albergà i, segons es creu, utilitzà el terrat de l’edifici per col·locar-hi el seu estudi provisional. La Fonda Oriente es convertiria, així, en el lloc idoni on aquests nous fotògrafs rebrien els seus clients.

Amb tot, una aura de misteri i atracció ha anat embolcallant aquests primers anys de la fotografia, en els quals molt poques dones van lliurar-se a un modus vivendi independent i nòmada.

Retrat al daguerrotip realitzat per Madama Fritz, c. 1843-1845.

Fa uns mesos, però, van aparèixer en mans d’un col·leccionista de Barcelona una parella de daguerreotips amb un marc daurat d’època que retrataven, per separat, i sense rastre aparent d’autoria, un home i una dona. Aparentment, no hi havia res d’excepcional; tan sols eren una mostra, com tantes d’altres, d’aquest procediment de mitjans del XIX.

En destapar el revers d’un dels daguerreotips, però, el propietari va descobrir-hi una etiqueta on s’hi podia llegir, en un joc tipogràfic propi de l’època: “Retratos al daguerrotipo coloreados y sin serlo. Des de la sexta parte del grandor natural hasta la más mínima dimensión. Los hace a precios muy equitativos UNA SEÑORA”.

Aquesta senyora era Madama Fritz qui, en aquells anys, es presentava a la societat amb aquestes paraules. Per primera vegada apareixia una fotografia seva firmada que coincidia amb la seva estada a Barcelona entre el 1843 i el 1845. És, doncs, a data d’avui, la primera fotografia feta per una dona en la nostra ciutat.

En aquesta ocasió, contradictòriament, el revers sobrepassava l’interès dels personatges fotografiats i el paratext, que fins ara s’havia mantingut ocult, sortia a la llum per a reenquadrar els paràmetres de la història. Madama Fritz havia estat amagada pel marc, per la paret del temps i pels antics propietaris dels daguerreotips que no sabien que els seus familiars, un dia, tot decidint de provar la novetat fotogràfica, van ser retratats per una de les primeres dones fotògrafes de Barcelona i van contribuir, així, a la reconstrucció d’un relat historiogràfic, però també de gènere.