Entre el rellotge i el llit (1940) és una de les darreres pintures d’Edvard Munch, en la qual s’autoretrata a la seva habitació.

Dempeus, en una posició estàtica i freda i situat de cara, mirant a l’espectador (potser amb els ulls tancats), aquest autoretrat tardà del pintor noruec, com van fer altres artistes com Picasso o Rembrandt, al·ludeix a l’espera d’una mort probablement pròxima, encara que en aquest cas Munch no moriria fins quatre anys després.

Edvard Munch, Selvportrett mellom klokken og sengen, 1940-1943. Munch Museum, Oslo, Noruega.

El pintor, que tota la vida va lluitar per la seva fràgil salut física i mental, ha arribat a ancià però la seva soledat és infinita. Viu envoltat de les seves pròpies obres però ja no sembla connectat a elles. La desesperació del seu crit de joventut ha esdevingut melangia.

Aquest magnífic quadre de Munch va inspirar una cançó homònima de la banda gal·lesa Manic Street Preachers, inclosa en l’àlbum Futurology, del 2014. Interpretada amb la bonica veu de Green Garside, líder del grup Scritti Polliti, convidat especial en el disc, la cançó comparteix amb l’autoretrat de Munch el sentiment de melangia, que en aquest cas es refereix a una crisi de maduresa.

Té ben poc a veure amb els sons punk i foscos que van caracteritzar la banda en els seus primers anys.

Aquí, la banda opta per l’intimisme, enlloc de la denúncia política que és marca de fàbrica de molts dels seus temes. És una cançó calmada i melòdica, sense estridències que té ben poc a veure amb els sons punk i foscos que van caracteritzar la banda en els seus primers anys, marcada a partir del 1995 per la desaparició d’un dels seus membres més carismàtics, el guitarrista i lletrista Richey Edwards. Desaparició literal perquè encara ara es desconeix que va passar amb Edwards.

Futurology, un àlbum que va ser aclamat per la crítica, conté un tema més relacionat amb el món de l’art: Black Square, en referència a Malèvitx.

 

 

Between the Clock and the Bed

 

I’m well aware of happiness

And what it takes to get to it

But the simple struggle of survival

Transforms itself into betrayal

 

Between the clock and the bed

There’s only space and hell

Waiting for the transportation

Between the clock and the bed

Shapes move inside my head

Colliding with shared desperation

 

Yes I’m as guilty as the rest

A man of little consequence

Unable of forgiving himself

Still building the bypass in my head

 

Between the clock and the bed

There’s only space and hell

Looking for my intervention

Between the clock and the bed

Shapes move inside my head

We’ve all felt the implications

 

Hatred and failure go perfectly together

Like the quick and the sand beautiful and damned

I live through these moments again and again

Repeated images of enemies and Friends