De Mela Muter (nascuda a Varsòvia el 1876 amb el nom de Maria Melania Klingsland i casada amb l’escriptor Michel Mutermilch) en coneixíem la història de vida, i ja ens agradava. Ara en coneixem la pintura.

Una exposició al Museu d’Art de Girona ens apropa a l’obra pictòrica i escrita d’aquesta artista polonesa, que va deixar petja a la Girona de començament del segle XX.

Retrat de Mela Muter amb un grup d’artistes polonesos a Barcelona. D’esquerra a dreta: Witold Gordon Jurgielewicz, Elie Nadelman, Leopold Gottlieb, Mela Muter i Michal Mutermilch, 1912. Fotografia: Francesc Serra. Ajuntament de Girona. Arxiu I Biblioteca Rafael I María Teresa Santos Torroella (fons Galeries Dalmau).

Una primera exposició, també a Girona, ens la va fer descobrir l’any 1994. Des de llavors, sabíem que, a la Polònia de final de segle XIX, Mela Muter va ser pionera a dedicar-se professionalment a la pintura. Sabíem que als vint-i-cinc anys va arribar a París per quedar-s’hi. I també que la qualitat de la seva pintura i el fet de ser una dona “que pintava com un home”, com es va dir, la van situar molt bé a la premsa. Sabíem que, al 1914, havia fet una estada a Girona que va impactar. Des de llavors, i com Eva Vázquez escrivia fa quatre anys, “el mite gironí al voltant de Mela Muter no ha tingut encara l’atenció que es mereix”.

Mela Muter, Retrat del pintor Leopold Gottlieb, c. 1908-1911. Private collection, Barcelona.

L’exposició al Museu d’Art de Girona ve a resoldre un deute pendent. Glòria Bosch i Susanna Portell, juntament amb l’historiador de l’art polonès, Artur Tanikowski, han aconseguit reunir quasi seixanta quadres de Mela Muter de col·leccions i museus de París, Berlín o Varsòvia.

Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya posa l’accent en el vincle Catalunya-Polònia, amb obres d’altres artistes polonesos d’avantguarda que van ser presents a l’exposició el 1912 a les Galeries Dalmau i amb qui Mela Muter es va relacionar: Leopold Gottlieb, Elie Nadelman, Olga Bozanaska o Eugene Zak.

Mela Muter, Retrat del marxant Josep Dalmau, 1911. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

Recomanat per Anglada-Camarassa, l’any 1911 el galerista d’avantguarda Josep Dalmau va anar a veure Mela Muter a París per portar la seva obra a Barcelona: 33 quadres en una exposició individual. “Una gran sorpresa m’esperava en tornar a París: la visita del propietari d’una galeria de quadres de Barcelona”. Com a París, també a Barcelona, la intensitat pictòrica de Mela Muter i la força del seu postimpressionisme i expressionisme va ser capaç de convèncer fins i tot la contenció noucentista.

la seva elegància i les seves maneres van deixar en estat de xoc una ciutat provinciana

L’any següent, va tornar a exposar a les Galeries Dalmau, aquesta vegada amb 14 artistes polonesos. Ors, Junoy i Folch i Torres van fer bones crítiques, a ella i al seu país d’origen: “l’heroica terra germana nostra”, publicava La Veu de Catalunya el maig de 1912.

Mela Muter, L’Onyar a Girona (Vora el riu), 1914. Museu d’Art de Girona.

Però Muter va tornar a Catalunya. L’any 1914, poc abans que Europa entrés en guerra, va fer una estada de dos mesos a Girona, on la seva elegància i les seves maneres van deixar en estat de xoc una ciutat provinciana. Muter va ser de les primeres a mirar amb ulls moderns el barri vell de la ciutat, a pintar al davant d’un cavallet al carrer i en camins, i a debatre i compartir opinió al Cafè Norat amb els més avançats, com Miquel de Palol, Rafael Masó, Xavier Montsalvatge i Joaquim Pla. Aquests dos últims asseguraven, dels paisatges de Muter, que “la llum hi canta”.

Viatgera i curiosa, de Muter ens il·luminen les seves llibretes de notes i les seves memòries comentant el seu treball, els paisatges que coneix i la gent que hi observa i després retrata. Tot i que hi llegim: “No, no faig retrats psicològics”, el seu lirisme ferotge conté una gran densitat humana. La força se l’emporta el gest, l’expressió i el lloc des d’on miren els seus personatges pintats.

Mela Muter, Mercat d’Amer, 1914. Collection of Marek Roefler. Foto: Marcin Koniak.

Muter pinta maternitats d’una manera insistent, pinta grups de nenes que ens observen amb una mirada terriblement adulta, pinta les tres edats de la vida en una reinterpretació de la sagrada família en què Sant Josep ha estat desplaçat al fons de de l’escena, i pinta una vellesa abatuda.

Dona, polonesa, jueva, socialista i pintora a l’Europa de les dues guerres mundials, Muter va viure l’ocupació alemanya de França amagada a Avinyó. Poc temps després d’aconseguir el divorci, va perdre l’únic fill i també el seu company, l’historiador i polític Raymond Lefebvre. Després es va quedar sense vista fins que una operació de cataractes li va permetre tornar a la pintura. Quan va morir, als noranta-un anys, va deixar l’única obra que tenia a l’associació SOS Villages d’Enfants.

Mela Muter, Dos vells, c. 1902. Jankilevitch Collection.

Observadora atenta i cronista del seu temps, tot i que l’exposició al Museu d’Art de Girona ja mostra un tast significatiu de la Mela Muter escriptora, el 14 de desembre s’inaugura una segona exposició a Les Bernardes de Salt. Les llibertats perdudes documenta la relació epistolar entre Mela Muter, Raymond Lefebvre, i el poeta i amic Rainer Maria Rilke. L’esperem.

L’exposició De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya es pot visitar al Museu d’Art de Girona fins al 23 d’abril de 2019.