Fora fa una tarda assoleiada i molt tèbia de dissabte, però estem immersos en la foscor de la sala de CaixaForum Barcelona on es projecta la videoinstal·lació Turbulent, de l’artista iraniana Shirin Neshat, dins de l’exposició Poètiques de l’emoció.

En una pantalla un cantant entona les notes d’una canço tradicional sufí davant d’un públic format per homes. Quan el cantant finalitza la seva actuació, l’atenció es trasllada cap a una altra pantalla i una dona vestida de negre, la cantant Sussan Deyhim llança un cant impressionant, en un auditori buit. Denúncia poètica a la situació de la dona a l’Iran, on les dones no poden cantar en públic ni enregistrar un disc, explica la guia de de la microvisita de l’exposició. El silenci del grup és sepulcral. L’emoció de la magnífica peça de Shirin Neshat ha arribat, sens dubte, al grup que s’ha afegit de manera espontània a la visita.

Microvisita a l’exposició Poètiques de l’emoció. Foto: Montse Frisach.

Les microvisites a l’exposició Poètiques de l’emoció, que cada cap de setmana s’ofereixen a CaixaForum, són una manera senzilla i fàcil, sense reserva i sense cap cost addicional, d’apropar-se a l’art contemporani i descobrir amb detall moltes de les peces de l’exposició. Poètiques de l’emoció, comissariada per Érika Goyarrola, és una exposició en la què dialoguen obres de totes les èpoques per mostrar com han estat representades les emocions en molts moments de la història de l’art. És una exposició que parla per sí mateixa, gens críptica, però el servei de mediació de la mostra, amb les microvisites de 20 minutets, dóna claus noves als visitants de cap de setmana i festius que ho desitgin.

És a l’entrada de la mostra on la guia, la Cèlia Prats, vestida de negra i amb una txapa amb un signe d’interrogació que deixa ben clar que està disponible per a preguntes, espera que es formi el grup que inicia la microvisita. L’avís que està a punt de començar el recorregut guiat s’ha anunciat pels altaveus de CaixaForum. S’acosta primer tímidament un pare i la seva filla d’uns deu anys, que mantindrà una atenció d’allò més aplicada durant tota la visita. Després ve una parella i més tard s’aniran afegint altres visitants.

“Què és una emoció?”, pregunta la Cèlia al grup per trencar el gel.

L’inici de l’exposició és prou explicatiu de com l’art ha estat interessat sempre en representar la força de l’emoció en els éssers humans. “Què és una emoció?”, pregunta la Cèlia al grup per trencar el gel. Tres peces extraordinàries expressen dolor i tristesa, gairebé de la mateixa manera, malgrat estar ser d’èpoques diferents: la taula gòtica Ploraners; el Fragment de calvari amb sis personatges, de finals del segle XV; i el vídeo La mar silenciosa (2002), de Bill Viola. L’ésser humà no ha canviat i l’expressió del dolor tampoc. La visita continua amb el vídeo Estic massa trist per dir-t’ho (1971), un primer pla de l’artista Bas Jan Ader plorant. En la següent sala, els visitants es mostren especialment interessats per les fotografies, que semblen dibuixos, de la solitud en el paisatge de Carla Andrade i se sorprenen quan la guia els hi explica que els dos relleus en bronze encerat de negre de Günther Förg pesen mitja tona cadascun, cosa que ha obligat a  reforçar la paret per poder penjar-los. La microvisita acaba davant un oli de Miró, les fotos de Colita i el video Birthday, d’Iván Argote, que parlen més de celebració i alegria, en contextos diferents.

Les microvisites són diferents cada cop ja que els guies les adapten al perfil dels visitants i a les preguntes que fan. En aquesta visita, no hi hagut  massa preguntes. “Altres grups són més xerraires i aleshores, en funció del diàleg que s’estableix els temes poden anar canviant”, ens explica la guia. També s’adapta la visita al fet que hi hagi públic infantil. La Cèlia, per exemple, no s’ha aturat expressament davant de l’obra de Gina Pane, unes dures fotografies que mostren les autolesions de l’artista per denunciar la violència quotidiana.

La guia es queda a les sales per atendre les preguntes de tots els visitants i espera que arribi l’hora del pròxim passi. A la sortida de la sala de la peça de Shirin Neshat, dues dones havien lamentat haver descobert la visita ja començada però ara es queden per assistir a la pròxima i gaudir del recorregut complet.

Microvisites a l’exposició Poètiques de l’emoció. CaixaForum Barcelona: A les hores en punt. Dissabtes de 16 a 20 h. Diumenges i festius, d’11 a 14h i de 16h a 20 h. Fins al 19 de maig.