L’any 1989, una gran ovella de color turquesa, rosa i plata amb set ulls va circular per la Cinquena Avinguda de Nova York. Era un tapís transportat per noranta persones d’una manera tan enginyosa com senzilla: el tapís tenia uns noranta forats per on les persones que el portaven treien el cap.

Caminaven coberts per aquesta figura apocalíptica, el xai o l’anyell, amb què la tradició cristiana simbolitza el sacrifici de Crist per la humanitat. Una acció col·lectiva que ha deixat imatges singulars: noranta-un caps, si comptem el de l’animal, caminant al mateix compàs pels carrers de la ciutat de l’Estàtua de la Llibertat.

Miralda, Xai de purpurina, 2018.

L’acció venia signada per Miralda, aquest artista nascut a Terrassa que l’any 1971 va aterrar a Nova York per inventar-se una nova forma d’acció artística que fusiona el ritual col·lectiu, la festa i el simbolisme universal del menjar. Entre les múltiples accions participatives orquestrades per aquest mestre de cerimònies artístiques, un dels projectes de més ressò internacional va ser el seu Honeymoon Project, que celebrava unes noces imaginàries i simbòliques entre l’Estàtua de Colom de Barcelona i Miss Liberty de Nova York.

 

En el marc de Honeymoon Project, entre 1986 i 1992, Miralda va aconseguir implicar nombrosos col·lectius de ciutats d’arreu del món com Venècia, París, Tòquio, Nova York, Las Vegas i Barcelona, entre d’altres, en més de quaranta accions entorn dels diferents moments associats al casori. El prometatge, els anells, els vestits, el casament… i el cobrellit. L’Anyell de l’Apocalipsi és el cobrellit o la vànova projectada per l’artista per a les seves noces monumentals.

Mestre de Taüll, Arc de l’Anyell apocalíptic de Sant Climent de Taüll. Detall, c. 1123. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

El tapís mesura 18 m de llarg i 15 d’ample i reprodueix l’ovella de les pintures murals de l’absis de Sant Climent de Taüll, amb els seus set ulls i la seva càrrega simbòlica. Com al mestre de Taüll, a Miralda també li fascina el número set, d’aquí que, quan va projectar el cobrellit per a aquestes noces imaginàries, va seleccionar la figura de Taüll. Si al 1989, el tapís-cobrellit va circular pels carrers de Nova York; sis anys després, al 1995, ho va fer pels carrers de Barcelona. Va ser llavors quan es va exposar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, que conserva entre la seva extraordinària col·lecció d’art romànic les pintures murals de Taüll, amb l’anyell de l’apocalipsi i la seva mirada múltiple. La instal·lació va formar part de l’exposició Agnus dei. L’art romànic i els artistes del segle XX, que celebrava l’obertura de les sales del romànic. Arran de la instal·lació, l’obra de Miralda va passar a formar part de la Col·lecció del museu.

Un happening plantejat com una celebració pagana.

Quasi vint-i-cinc anys després, l’artista torna a instal·lar el cobrellit gegantí a la Sala Oval del museu. Una instal·lació, amb performance inclosa, que es podrà visitar durant quatre dies (només quatre!): del 4 al 7 d’abril. De fet, l’obra es desplegarà durant un cerimonial públic, un happening plantejat com una celebració pagana. Pensat perquè Miralda arribi a les noves generacions, junt al seu Anyell de l’Apocalipsi, s’exposen també dibuixos de treball de l’artista i material audiovisual. En paral·lel a la instal·lació, s’ha programat una bateria d’actes.

Antoni Miralda, Anyell de l’Apocalipsi, 1989. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

Qui sap si, seguint el desig de l’artista, el tapís es desplegarà cada any en una nova cerimònia laica que activarà aquell ritornello de la missa del diumenge que, des que érem petits, tenim enregistrat en alguna àrea cerebral i que diu així: Anyell de Déu, que lleveu del pecat del món, doneu-nos la pau. Durant quatre dies, el “peccata mundi” miraldià serà de nou al MNAC.