Després de 16 anys sense exposar a la galeria Senda, Antoni Miralda (Terrassa, 1942), recentment guardonat amb el premi Velázquez d’arts plàstiques, mostra en aquesta sala barcelonina obra relacionada amb tres dels seus projectes cerimonials a Nova York, Miami i Barcelona.

Miralda és l’artista mestre de cerimònies per excel·lència. L’artista que ha sofisticat i a la vegada ha convertit en lúdica i popular la performance a gran escala. Art col·laboratiu, art participatiu, art que desfila pel carrer i que traspassa les parets de museus, centres d’art i galeries per acabar implicant molts sectors de la societat. Miralda fa dècades que s’hi dedica molt abans que tot aquesta manera de treballar “en xarxa”, com a ell li agrada anomenar-ho, estigués en boca de molts artistes.

Si el resultat dels projectes de Miralda sol ser espectacular, no ho és menys tenir accés al seu procés de treball. Ho podeu comprovar en l’exposició a la galeria Senda, centrada en tres projectes concrets, amb els seus esbossos previs, objectes-relíquia de l’acció, fotografies i vídeos. Un rètol lluminós sobre la porta de galeria, al carrer, va anunciant alguns dels “productes” que apareixen en un moment o altre de l’exposició. “Potser la gent des de fora pensarà que aquí venem moniatos o pinyes, però ja m’està bé això”, bromeja Miralda, sempre acompanyat per la seva inseparable parella i col·laboradora Montse Guillén, i amb una energia envejable als seus 76 anys.

Comencem pel projecte més recent, Santa Eulalia. 175, un projecte inaudit perquè va ser un encàrrec d’una empresa privada, la històrica botiga de moda del passeig de Gràcia barceloní, amb motiu del seu 175è aniversari. Miralda va organitzar el passat mes d’abril una llarga processó que anava des del Pla de la Boqueria, on hi havia la seu històrica de la botiga, fins a la seu actual del passeig de Gràcia. S’hi van implicar més de 150 alumnes de teatre, dansa i disseny, portadors d’estendards, 80 músics i un centenar de convidats que van fer un peculiar pelegrinatge pel centre de la ciutat. “Vaig poder triar i remenar en l’arxiu de l’empresa i d’aquí vaig poder extreure imatges per elaborar els estendards. A partir de patrons, l’arquitectura del vestit, vaig fer la part posterior dels estendards. Al final de la desfilada, es va projectar a la façana de l’edifici de la botiga, la imatge de Santa Eulàlia, màrtir que va ser crucificada i que, segons la llegenda, quan va morir va caure una gran nevada. En l’acció vaig representar-ho amb tot de paperets que anaven caient sobre el públic amb maneres de dir en català que inclouen mots relacionats amb el món del tèxtil. Això em toca molt a prop pel meu origen terrassenc, on la indústria tèxtil va fer créixer la ciutat”.

El projecte de Miami, The Last Ingredients, en canvi, es basa un dels puntals fonamentals de l’obra de Miralda: el menjar. En aquest cas, la processó, el 2016, va recórrer una de les avingudes principals de Miami Beach, amb un banquet públic ofert per food trucks a partir de set ingredients fonamentals de la dieta simbòlica dels indígenes del sud de Florida, des del blat de moro a la carn de cocodril, passant per la pinya, els margallons i el gall dindi. “Són ingredients que han anat perdent el seu potencial. Era fer, en certa manera, una feina de memòria històrica. D’altra banda, els food trucks estan prohibidíssims en aquesta zona de Miami perquè és una zona molt turística on es concentren molts restaurants. Vam demanar la col·laboració d’un xef de restaurant de primera categoria per elaborar la cuina de carrer. Trobo que aquesta barreja és un element de reflexió interessant”.

Antoni Miralda a la galeria Senda.

I ara que s’acaba de retirar el monument a Colom a Los Angeles, és apropiat revisar el projecte més antic de l’exposició, Apocalypsis Lamb, una desfilada realitzada a la 5ena Avinguda de Nova York el 1989 i a Barcelona el 1995, passejant el cobrellit nupcial de 18×15 m. de Honeymoon, les noces entre Colom i l’estàtua de la Llibertat, un dels treballs més recordats de Miralda. La gran vànova, amb la gran figura de l’anyell de l’Apocalipsi que apareix  a les pintures de l’absis romànic de Sant Climent de Taüll, està als magatzems del MNAC però tornarà a penjar-se a la Sala Oval del museu del 3 al 7 d’abril, com ja es va fer el 1995 amb motiu de l’exposició Agnus Dei, sobre la influència del romànic en l’art contemporani, comissariada per Pilar Parcerisas. “Ja era hora que es tornés a alimentar l’anyell”, diu l’artista.

Miralda troba molt estimulant que part del projecte del casori de Colom i Miss Liberty s’activi de nou. Recorda com durant la cerimònia matrimonial a Las Vegas “ja hi va haver manifestacions de grups anticolonials al voltant i això és fantàstic perquè l’art ha de servir per aquest tipus de reflexions”. Des dels seus soldadets de joguina a principis de la seva carrera al mateix projecte Food Cultura, l’obra de Miralda té un component polític molt fort però sempre des de la metàfora i sovint des del sentit de l’humor. “Una obra no pot deixar de ser política però m’interessa explicar les coses des de la deformació”, assegura.

D’altra banda, per Miralda, implicar a tanta gent en els seus projectes ja és part crucial de la seva forma de treballar i també que les obres arribin de manera directa a la gent. “M’agrada saber coses com que algú, per casualitat, topa amb una desfilada meva, no sap què és allò, pregunta i acaba interessant-se per la meva obra. En aquest sentit la meva obra té molts nivells, que implica a persones amb preparació intel·lectual i artística però també als que no la coneixen. No penso renunciar al component lúdic i festiu del meu treball perquè quan ets artista, has de regalar coses. L’art no només es tracta de fer negoci o de vendre obres en una galeria”, conclou.

L’exposició Miralda. Tres projectes (NYC-MIA-BCN) es pot visitar a la galeria Senda, de Barcelona, fins al 5 de gener de 2019.