Al ja clàssic dilema sobre “qui t’estimes més, el papa o la mama?” els barcelonins hi han afegit un de nou: “què prefereixes, cultura o salut?”

Jo, que vinc del món de la cultura, sóc del parer que si la salut estigués gestionada de la mateixa manera que la cultura, aniríem tots bornis, coixos i esguerrats. Però em consolo pensant que si el pressupost sanitari fos el mateix que el cultural, ja seríem tots morts.

Rafael Vargas, MACBA, 2008. © Rafael Vargas, 2008.

Imagino que n’esteu farts, de la recent polèmica del MACBA, però per als qui no estigueu al dia, us ho resumiré: el Museu d’Art Contemporani de Barcelona –i de Catalunya, no ens enganyem– es va inaugurar el desembre del 1995 en un edifici projectat per l’arquitecte nord-americà Richard Meier al cor del barri del Raval.

Meier va ser escollit per l’alcalde Pasqual Maragall. L’edifici té 14.300 m2 útils. La resta… bé, hi ha una gran rampa per accedir als dos pisos, un atri monumental. A més a més, la façana és un gran aparador de vidre que, amb el clima mediterrani de Barcelona, converteix l’interior en un hivernacle… No hi ha prou espai per a exposar obra, però al principi tampoc hi havia massa obra per a exposar.

Amb els anys, però, les distintes aportacions d’institucions públiques i privades han atorgat certa entitat al que podríem anomenar “col·lecció permanent” del museu i ara, per primera vegada en un quart de segle, s’exposa una primera “permanent de la col·lecció permanent”.

El MACBA vol créixer. El 2006 va heretar l’antic convent dels Àngels, davant per davant. A la seva capella hi té un espai expositiu, i en una ala hi ha l’edifici del Centre d’Estudis i Documentació.

© Rafael Vargas, 2009.

Al carrer Montalegre, lateral al MACBA, hi ha l’antiga Capella de la Misericòrdia, en ruïnes. Aquest espai, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, fou cedit al MACBA ara fa cinc anys, per a què s’hi fes l’ampliació. El Museu havia aconseguit cinc milions d’euros, procedents de fons europeus –una quantitat que a mi no em sembla gaire gran per al volum de l’empresa–. Però resulta que el Centre d’Atenció Primària –CAP– del barri del Raval s’ha d’ampliar, i des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya es considera que el millor emplaçament seria el que ocupa la Capella de la Misericòrdia.

L’ajuntament de Barcelona vol tractar el tema el proper mes de febrer –no oblidem que al maig hi ha eleccions municipals–. D’una banda, s’ha constituït la plataforma +MACBA +Cultura, que ha presentat un manifest en defensa d’una solució inclusiva que permeti el desenvolupament d’ambdós projectes –però que la Capella de la Misericòrdia es mantingui com a espai del MACBA, és clar–, signat per 300 personalitats de la cultura i més de 3.000 ciutadans.

De l’altra, la plataforma CAP Raval Nord Digne, a favor de construir el nou CAP a la Capella de la Misericòrdia, ha reunit 6.500 signatures a favor de debatre el tema al proper plenari municipal.

Estimat lector, si a hores d’ara no t’has adormit ni has abandonat, deus estar pensant en els teus propis interessos: què prioritzaria jo, un centre de salut o una exposició permanent d’art contemporani?

L’expansió del MACBA no necessita soroll ni urgències.

No és tan senzill, el dilema. Com no ho era en aquells westerns que enfrontaven agricultors i ramaders. I posats a fer comparacions cinematogràfiques, quan llegeixo a la premsa sentències tipus “La rescissió de la cessió…” no puc evitar aquella gran escena dels germans Marx sobre “La part contractant de la primera part…”.

Per què gairebé tota la premsa s’ha posicionat a favor del MACBA? Potser perquè hi ha una secció de cultura i no pas una de salut?

L’expansió del MACBA no necessita soroll ni urgències. Tenim un pecat original, l’edifici. N’hi ha d’altres: opino que la seva política d’exposicions és gairebé monocroma i que no respon gaire a les necessitats del nostre ecosistema artístic.

Cal preguntar-se si un espai satèl·lit ha d’estar gaire a prop de la “casa mare”. El MoMA de Nova York és a Manhattan –en un edifici, per cert, tan anodí com funcional–, i té el PS1 a Queens. Mentre estigui ben comunicat i el que s’hi exposi atregui i serveixi a un mínim de públic, paga la pena.

Imagino que algú hi ha pensat, però… Una ampliació del MACBA vol dir una ampliació del seu pressupost. Personal, manteniment, assegurances, infraestructura. D’on sortiran aquests diners?