Els dos moments més puixants de l’art català són el gòtic i el modernisme. Dos moments, també, de florida econòmica, cultural i nacional.

La Catalunya industrial de finals del segle XIX va alimentar una burgesia necessitada de símbols d’estatus: nous edificis a l’Eixample Barcelonès, pintura de temes amables per a les noves llars, mobiliari exuberant, voluptuoses arts decoratives… i llibres.

Fragment de la coberta del llibre Boires baixes, amb textos de Josep Maria Roviralta, partitures d’Enric Granados i il·lustracions de Lluís Bonnín. Editat per Oliva de Vilanova el 1902, es tracta d’un dels volums més apreciats de la bibliofília catalana.

I és que una de les indústries més potents de Barcelona, l’editorial, creix de manera exponencial en plena revolució de les tecnologies de la reproducció d’imatges. Especialment, la cromolitografia i el fotogravat. Una indústria que va créixer en el mercat llatinoamericà i que, encara avui, és emblemàtica de la Ciutat Comtal.

Aquest ric univers, que inclou alta bibliofília, ex-libris, riques enquadernacions, col·leccions populars, i exemplars bellíssimament il·lustrats, es pot admirar en l’exposició El llibre català en temps del modernisme, comissariada per Aitor Quiney i Eliseu Trenc al Museu de Maricel.

Les exposicions de llibres són una mica frustrants: no podem passar les pàgines dels exemplars i, per tant, només podem admirar una petita porció d’allò que se’ns hi presenta. D’altra banda, però, podem descobrir tresors que, en una llibreria de vell o en un comerç en línia, valen entre 10 i 100 euros. O sigui, la possibilitat de tenir bellíssimes obres d’art modernista a l’abast.

Coberta del llibre Fortuny. Noticia biogràfica y crítica, de Josep Yxart. Publicat a Barcelona per la Biblioteca Arte y Letras el 1881.

Però apart dels llibres, produïts industrialment per editorials com Montaner y Simón –que tenia la seu on hi ha ara l’actual Fundació Tàpies–, Espasa Hermanos, Salvat, i tallers com la Impremta de Josep Thomas, L’Avenç o Oliva de Vilanova, en l’exposició hi trobarem molts originals d’il·lustradors com Adrià Gual o Apel·les Mestres –algunes mai exposades–, dissenys d’enquadernacions i cartells.

Els millors artistes de Catalunya treballaven al servei d’una imatge que, a partir d’aleshores, adquiriria tanta o més importància que el text.

Va ser un moment gloriós: es dissenyaven noves tipografies, les portades dels llibres eren veritables exercicis de virtuosisme, els millors artistes de Catalunya treballaven al servei d’una imatge que, a partir d’aleshores, adquiria tanta o més importància que el text. De vegades, fins i tot, esperits polifacètics com Santiago Rusiñol o Apel·les Mestres escrivien poemaris i els il·lustraven, en un afany de crear l’obra d’art total.

L’avantatge del llibre respecte d’altres arts plàstiques, és que en haver-lo de tenir a les mans, a prop del rostre, ens transmet, a més de l’evident objectualitat física, una sensació d’intimitat difícil de superar. És com si ens poguéssim confondre amb la bellesa. Una bellesa impressionant que, ara ens n’adonem, sempre hem tingut a l’abast.

L’exposició El llibre català en temps del modernisme es pot visitar al Museu de Maricel, de Sitges, fins el 28 de febrer.