En temps de precarietat cultural i de retallades pressupostàries, arriba una magnífica notícia: el Museu d’Art Jaume Morera, de Lleida, té previst d’instal·lar-se en el Palau de Justícia. Cent-dos anys després d’obrir, i d’ocupar fins a quatre edificis diferents, una de les millors col·leccions d’art modern i contemporani de Catalunya tindrà seu definitiva.

Visito el museu a l’edifici del Casino Principal, al cèntric carrer Major. L’exposició Inventari general està repartida en dues plantes diferents. És com si haguessin despullat els magatzems. Una sèrie d’estructures metàl·liques acullen els fons –que amb el temps van canviant– i quan la vista s’hi acostuma, comença a descobrir relacions, diàlegs de proximitat entre les obres. Una idea molt antiga i molt moderna alhora.

Vista de l’exposició Inventari General. Foto: Jordi V. Pou.

Acabo la visita al despatx de Jesús Navarro, director del Morera des del 1994. Conversem sobre el futur del museu.

Vinc de visitar l’exposició Inventari general. Impressionant. El programa de mà indica que la mostra és oberta des del 5 d’abril de 2018, però no diu quan acaba.

Actualment, hem deixat de produir exposicions i programes educacionals. Continuem sent permeables, però posem el màxim esforç en la generació del nou projecte de museu.

El Museu d’Art Jaume Morera es va inaugurar el 1917, o sigui, fa 102 anys. Som davant d’una oportunitat única de repensar el museu. Ara som en un període de transició, d’obertura vers un nou museu. Per tant, no té sentit d’explicar ara l’ordenació de la col·lecció.

Vista de l’exposició Inventari General. Foto: Jordi V. Pou.

O sigui, l’Inventari general va per llarg.

L’exposició no tancarà en dos o tres anys. Es tracta de col·leccions d’art modern i contemporani, d’entre final del segle XIX i el segle XXI. Sempre hem viscut en la provisionalitat i la precarietat. Si comptem la seu actual, el museu ha passat per quatre edificis diferents. Ara tenim el repte, per primera vegada, de tenir una seu definitiva: L’Antiga Audiència Provincial de Lleida. I de treballar en l’àmbit de la memòria artística recent.

Volem inaugurar un museu nou: regenerar discurs, crear un relat propi basat en la riquesa de les nostres col·leccions: Jaume Morera i Galícia, Miquel Viladrich, Baldomer Gili i Roig, Xavier Gosé, Leandre Cristòfol, Antoni G. Lamolla… Els primers contactes amb els corrents d’avantguarda a la dècada del 1930. I a la postguerra, les inquietuds del debat entre figuració i abstracció, els corrents informalistes, la fotografia i el cinema experimental.

Cal bastir una visió a partir de les relacions entre centre i perifèria.

I què fa el Museu Morera diferent dels altres museus catalans d’art modern i contemporani?

Cal bastir una visió a partir de les relacions entre centre i perifèria. Som molt a prop de Barcelona, podem generar complicitats i tensions. I això mateix és extrapolable a Madrid.

Cal incorporar els avenços teòrics i museogràfics més recents. Hem de donar veu a les minories silenciades: lectures feministes, minories ètniques i socials. Treballar la transversalitat del pensament: cultivar altres àmbits creatius, com la imatge o les arts escèniques. També fer recerca sobre quins avenços museogràfics podem incorporar. No podem exposar de la mateixa manera que fa trenta o quaranta anys. I hem d’endegar noves activitats i canals de difusió.

Vista de l’exposició Inventari General. Foto: Jordi V. Pou.

Com es genera un discurs a partir de tensions?

Per exemple, sobre la tensió entre centre i perifèria, intentarem explicar la recepció dels moviments artístics al llarg dels segles XX i XXI, i què han aportat els creadors de Lleida a la història de l’art del nostre país. Explicarem la cultura i les arts recents de Lleida i del seu territori. Un territori determinat, sí, però alhora dins d’un món global; hem de ser una finestra que expliqui les relacions entre allò local i allò global. Hem de repensar el discurs i les funcions del museu. En especial en allò que té a veure amb la mediació i el coneixement.

El nou edifici és immens, i imagino que exigirà un finançament important. Com deia Josep Pla, això qui ho paga?

Tenim l’oportunitat de repensar el museu del segle XXI. Una oportunitat única. Farem un salt qualitatiu, un canvi d’escala. Ara som un projecte amb suport financer exclusivament municipal. Però en el projecte del nou edifici hi han intervingut totes les administracions: Ajuntament, Diputació, Generalitat, Ministerio de Cultura, fons europeus…

I ens agradaria que, una vegada acomplerta la inversió, en el sosteniment de l’activitat ordinària, hi hagués implicacions de totes aquestes administracions, o de la majoria.

Vista de l’exposició Inventari General. Foto: Jordi V. Pou.

Ha establert alguna mena de límit temporal per no trepitjar-se amb La Panera?

No té sentit la competència amb La Panera, cal compaginar visions. És un centre d’art contemporani, ha d’aprofitar el seu paper com a centre de producció, i estar atent a les emergències artístiques. Pel que fa a l’àmbit dels recursos, cal posar ordre.

Vista de l’exposició Inventari General. Foto: Jordi V. Pou.

I com serà la nova seu?

Es tracta, segurament, de la col·lecció d’art modern i contemporani –fora de Barcelona– més important de Catalunya. El nou edifici està a la Rambla de Ferran, al costat de la Diputació, a cent metres de l’estació de l’AVE i de la futura estació d’autobusos. Ocupa, aproximadament, 3.400 metres quadrats. A la planta baixa, hi haurà el vestíbul, magatzems i possiblement la botiga. Al primer pis, una sala d’exposicions temporals. A la segona i tercera planta, la col·lecció permanent. La quarta planta estarà destinada a oficines i magatzem. I a la cinquena hi haurà espais per a tallers educatius i l’auditori.

I una vegada inaugurat el nou edifici, com es plantegen les col·leccions futures?

Ens hem de centrar no tant en moviments artístics com en obres. I establir relats, conclusius o interrogatius. Això passa per trencar el caràcter historiogràfic –autors i moviments– del relat, que no l’històric. Pensem que l’element temps ha de ser fonamental en els museus.