Un dels avantatges del disseny industrial és que multiplica les obres mestres fins a l’infinit. També les abarateix.

Vegem cinc obres mestres del disseny que podem trobar al MoMA de Nova York… i a la botiga de la cantonada. Ah, i no costen més de vint euros!

Panot Gaudí.

El Panot Gaudí (1904-1906) és una de les obres mestres de l’arquitecte de Reus –o de Riudoms, si ho preferiu. Aquesta meravella hexagonal, amb referents al món submarí, va se projectada per Gaudí el 1904 per pavimentar el terra de la casa Batlló. Però un retard en la producció en va impedir l’aplicació. Finalment, va servir per enrajolar les habitacions de servei de la casa Milà. Molts anys després, quan Gaudí ja era mundialment famós, l’Ajuntament de Barcelona el va fer servir per enrajolar el tram superior del Passeig de Gràcia.

Allí el podeu “robar” si un dia hi trobeu operaris fent reparacions. Però no paga a pena, el constructor SAS el fabrica i el ven a 2,24 € la peça. Hi ha una versió facsímil per a turistes, de Borníssimo, que es liquida actualment a 22 €.

Maons de Lego.

Els maons de Lego (1954) d’Ole Kirk Christiansen. Malgrat que la companyia danesa Lego fou fundada l’any 1932, la popular totxana de plàstic que avui és el seu estendard no va aparèixer fins l’any 1958. L’empresa, dedicada fins aleshores a la joguina de fusta, va ser la primera en adquirir una màquina d’injecció de plàstic ABS fent així possible un joc de construcció que, amb poques variacions, ha permès jugar a milions de nens i adults fins avui. Avui dia Lego vol dir maons de plàstic, però també videojocs, parcs temàtics, pel·lícules i robòtica. Els paquets de maons de Lego es poden adquirir a partir de 20 €.

Navalla suïssa Victorinox.

La navalla suïssa Victorinox (1891). Carl Elsener, un fabricant de navalles i ganivets suïssos, va voler crear llocs de treball fundant l’Associació Suïssa de Ganiveters amb l’objectiu de dissenyar i produir una navalla per als soldats de l’Exèrcit suís. El primer lliurament es realitzà l’any 1891 però gran part dels fabricants es retiraren quan al cap d’un any una empresa alemanya els superà en la producció per la reducció de costos. Tan sols el promotor de la idea, Carl Elsener, continuà, perdent així pràcticament tots els seus estalvis. L’èxit de la navalla suïssa es desenvoluparia amb la creació de l’empresa Victorinox, que creà una navalla més lleugera i elegant que oferia, també, més possibilitats d’ús. L’interès per la navalla tant de scouts, campistes, viatjants, exploradors i seguidors d’aquest artefacte compacte es deu a la seva simple premissa: una caixa d’eines en miniatura que es plega i cap al palmell de la mà. De 17 a 250 €.

Post-it.

El Post-it (1980). A mitjans de la dècada dels setanta, Arthur Fry, un científic de l’empresa nord-americana 3M, tenia un problema mentre cantava al cor de l’església: per marcar les pàgines del llibre de partitures utilitzava trossos de paper que, inevitablement, acabaven caient. Aleshores recordà que un investigador de la mateixa empresa, Spencer Silver, havia experimentat amb diversos adhesius. Entre les fórmules que foren descartades l’any 1968, recuperaren un adhesiu que tenia la propietat d’enganxar-se lleugerament als objectes però que fàcilment també es podia retirar. Fry decidí provar-lo a les puntes de petits papers i presentar-lo a la seva empresa, no tan sols com a punt de llibre sinó, també, com a petites notes adhesives que ens recorden els innumerables deures i incidents que sorgeixen dia a dia, tant a nivell professional com personal. Per poc més d’un euro podem adquirir el bloc clàssic.

Chupa-Chups.

Tanquem el cercle amb una altra aportació catalana: el Chupa-Chups (1958), invent d’Enric Bernat i Fontlladonosa, amb logotip dissenyat per Salvador Dalí. I no oblidem que la família Bernat és ara propietària de la Casa Batlló, per a la qual es van dissenyar els panots Gaudí.

Enric Bernat, membre d’una família barcelonina vinculada a la confiteria des de mitjans del segle XIX, va tenir la idea d’unir un caramel a un pal perquè els nens no es taquessin. D’aquí va sortir, el 1958, el caramel amb bastonet que revolucionarà el mercat. Des de llavors, la carrera de Chupa Chups va ser tan meteòrica que es pot afirmar que ara mateix 60.000 nens estan llepant un d’aquests caramels. Bernat, conscient de la importància de la publicitat i d’un logotip únic, encarregà el disseny d’aquest a Salvador Dalí, l’any 1969. El sempre provocatiu i irreverent Dalí, esbossà la seva idea sobre un full de diari, i al cap d’una hora ja tenia el disseny en forma de margarida conegut arreu del món. El preu dels Chupa-Chups varien segons la quantitat. Una roda de 200 unitats costa 40€. O sigui, a 20 cèntims d’euro la unitat.