Paul Weller: Hopper

Quan en aquests temps de pandèmia és impossible asseure’s una estona en un bar de nit, sigui sol o acompanyat, les escenes nocturnes dins de bars del pintor Edward Hopper (1882-1967) semblen cosa d’un món perdut.

Les icòniques escenes pintades per l’artista nord-americà parlen de soledat i d’incomunicació, habitualment en espais tancats com bars, cafeteries, trens i a les habitacions de casa.

Representant del que s’ha anomenat pintura realista americana, la pintura de Hopper està farcida d’escenaris i arquitectures habituals als Estats Units: llums de neó, els diner –aquells restaurants de forma allargada que es troben en tantes cantonades del país–, on l’ésser humà apareix en soledat, reflexiu, en definitiva confinat en ell mateix.

L’obra de Hopper ha tingut una gran influència en àmbits com la publicitat i el cinema, sobretot en directors com Wim Wenders, David Lynch o Jim Jarmusch.

Weller transporta a la música la melangia que desprenen els quadres de Hopper.

Hopper també ha enamorat el cantautor britànic Paul Weller, que el 2017 va dedicar una cançó al pintor, inclosa en el seu disc A kind revolution. Weller, músic que ha explorat gèneres molt diversos al llarg de la seva carrera, transporta a la música la melangia que desprenen els quadres de Hopper en una cançó de sonoritat folk, melòdica i sensible, que també acusa la influència de David Bowie, un dels músics de referència de l’exlíder de The Jam i The Style Council.

La lletra del tema té com a protagonista el fantasma de Hopper, que es dedica a pintar amb llums de neó “melancòlics colors en els bars de nit”. Un fantasma que xiuxiueja en els bars i es pregunta on aniran els clients després, i com seran les seves vides quan hagin sortit del local. És, de fet, una cançó ideal perquè soni algun dia en un tranquil bar de nit.

 

Hopper

 

In late night bars

The ghost of Hopper

Paints such melancholy colours

With sullen neon lights

 

In late night bars

The ghost of Hopper

Speaks in whispers

Only he can hear

Smiles like a lion

Sighs like a lamb

Dreams in muted symphonies

 

And while you’re waiting for your change

In a diner in their rain

 

In late night bars

The whims of Hopper

Wonders where all the people go

When the light goes down

Answers all your questions

With a gesture

Don’t care where he’s going to

 

In a diner in their rain

While you’re waiting for your change

 

I’m sat in a corner

I’ve merged with the wall

Become part of the painting

No point fighting it all

I’m quite relaxed

It’s fine with me.