En gairebé totes les imatges que existeixen de Picasso i Jaume Sabartés plegats, el pintor apareix vestit amb roba informal, sovint amb pantalons curts, i expressió múrria, mentre que el seu secretari i amic va elegantment vestit, amb aspecte seriós i una mica distant.

Eren dos homes de tarannà ben diferent i pot semblar curiós que mantenint una amistat al llarg de gairebé 70 anys, tots dos mostrin tan poca complicitat davant la càmera i semblin tan radicalment diferents. Ho eren, sí, de diferents, però és en els escrits que durant èpoques es van intercanviar gairebé a diari on es pot copsar la veritable amistat i lleialtat que es tenien. “Tu cariñoso y agradecido amigo y muy señor mío con todo el respeto y la amistosa amistad. Tu seguro servidor”, s’acomiada Picasso en una carta, sense estalviar-se compliments.

Michel Sima, Pablo Picasso i Jaume Sabartés al taller de Picasso al Palau Grimaldi. Antibes, c.1947 © Estate Michel Sima © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018.

Es diu que tot geni necessita d’un seguici de col·laboradors i en l’àmbit de la vida quotidiana de Picasso, Jaume Sabartés, en determinades èpoques, va ser una baula fonamental en la vida quotidiana de l’artista. Amics des de que tenien 18 anys, des dels anys barcelonins del pintor, Sabartés i Picasso eren de la mateixa quinta i, malgrat que la distància geogràfica entre ells de vegades va ser molt gran, van ser amics fins a la mort de Sabartés el 1968.

Pablo Picasso, Citando al toro con la capa. Maig del 1957. MPB 112.773. Museu Picasso, Barcelona © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018.

Precisament ara que ha fet mig segle del seu traspàs, s’ha pogut treure a la llum pública les cartes de Picasso a Sabartés, que a la mort del segon van passar a mans del pintor dins d’una capsa i que ell mateix de manera immediata va donar al museu barceloní amb una sola condició: que no es llegissin ni difonguessin abans de 50 anys. Que ningú es pensi que la capsa no s’ha obert en aquest mig segle. El material s’ha anat catalogant i ha estat objecte d’operacions de conservació però no ha estat fins ara, passats 50 anys, que es poden mostrar i estudiar per primer cop.

Sobre de la carta de Pablo Picasso (Valauri, 26 de maig de 1954) a Jaume Sabartés (París, 7 rue des grands-Augustins) © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018.

L’exposició Sabartés per Picasso per Sabartés té com base aquest nou material, tot descobrint un Sabartés que s’aparta de la imatge de majordom esclavitzat i fiscalitzador, sotmès a la voluntat de l’artista que s’ha popularitzat fins i tot en la ficció audiovisual que fins ara ha generat la figura picassiana. Com diu la comissària de l’exposició, Margarida Cortadella, “la mostra descobreix un Sabartés més fort del que se’ns ha dit fins ara, era una relació més igualitària del que ens pensem”.

Picasso acostuma a representar-lo com un sàtir o un vell que persegueix jovenetes

Una selecció d’aquestes cartes s’inclouen a l’exposició. Són, gairebé totes, precioses gràficament, sigui per l’extravagant cal·ligrafia de Picasso, per l’ús del color o pels dibuixos que hi inclouen. El contingut és d’allò més divers. El pintor, per exemple, passava notes sota la porta del secretari per demanar-li que el despertés. En una carta li suplica: “Cuéntame cosas alegres de tu vida”.

Però apart de la correspondència, és força interessant descobrir el personatge de Sabartés, més enllà del seu lligam amb Picasso. Estudiant d’art quan coneix Picasso, Sabartés, home polifacètic, va ser més un home de lletres: poeta, periodista -va exercir l’ofici sobretot a Guatemala i Uruguai, països on va viure bastant anys- i novel·lista, però també assagista sobre Picasso, sobretot en el seu llibre més publicat arreu, Picasso, retratos y recuerdos.

Pablo Picasso, Jaume Sabartés amb gorgera. Royan, 22 d’octubre del 1939
Museu Picasso, Barcelona. Donació Pablo Picasso, 1962. MPB 70.230 © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018.

Per la seva banda, Picasso no deixa mai de retratar Sabartés. Ho fa ja en els primers anys com un poeta romàntic, o més tard com a cavaller del Renaixement. Però sobretot el pintor, que no abandona mai les bromes sexuals que es deurien gastar durant la joventut, acostuma a representar-lo com un sàtir o un vell que persegueix jovenetes, tenint en compte que sembla ser que Sabartés era un home poc donat a les aventures eròtiques. La hilarant i poc políticament correcta sèrie de retalls de revistes amb pin-ups i models on Picasso dibuixa Sabartés observant-les, tocant-les o petonejant-les estan en aquesta línia

Alexander Liberman, Jaume Sabartés amb el marc del retrat Jaume Sabartés amb pinçanàs (1901). París, c. 1951. Getty Research Institute, Los Angeles. Alexander © Alexander Liberman – J. Paul Getty Trust © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018.

Excel·lentment muntada, l’exposició explica també la història de com Sabartés va fer de nou de baula per fer el Museu Picasso a Barcelona, en temps difícils. Sabartés va fer de connector entre l’artista i la ciutat.

De la mateixa manera, l’exposició Pablo Picasso i els editors Gustavo Gili, instal·lada al costat de la de Sabartés i comissariada per Claustre Rafart, narra a partir dels fons documentals del propi museu la relació de l’artista amb dues generacions d’editors de l’editorial barcelonina Gustavo Gili. El museu també ha tret a la llum un fons documental que va adquirir el 2014 i també el que va ser donat per la pròpia editorial aquell mateix any. Gràcies a aquestes col·laboracions, intensificades per una profunda amistat personal entre l’artista i la seva esposa Jacqueline, i el matrimoni Gustau Gili Esteve-Anna Maria Torra als anys 50 i 60, Picasso va elaborar algunes de les seves obres bibliogràfiques més importants com La tauromaquia i El entierro del conde de Orgaz. De nou, la família Gili també va ser fonamental en la fundació del museu barceloní.

Rere les dues exposicions hi ha un treball que quedarà per sempre: dues publicacions, primers volums d’una nova col·lecció editorial del museu dedicada als arxius del centre. Una feina que sempre queda amagada darrere els focs d’artifici de les grans exposicions però que és, segurament, tant o més necessària.

L’exposició Sabartés per Picasso per Sabartés es pot visitar al Museu Picasso, a Barcelona, fins al 24 de febrer del 2019.