El Liceu inaugura temporada amb l’última òpera de Bellini, I Puritani, per a molts crítics i musicòlegs la seva millor composició. Es tracta d’una obra plenament romàntica ambientada en la llunyana Escòcia del segle XVII. Encara que el llibret ens parli del castell de Plymouth (sud-est d’Anglaterra), ens oblidarem d’aquesta ciutat portuària, ens imaginarem un castell escocès i ens situarem en plena guerra civil anglesa entre els partidaris de Cromwell –els puritans–, i els reialistes: l’escenari perfecte per coure una bella història d’amor amb final feliç.

Per posar en escena aquesta òpera no n’hi ha prou amb una bona producció i un bon elenc de cantants, cal un excel·lent tenor i una soprano extraordinària. El tenor se les haurà de veure amb el famós Re bemoll sobreagut i l’incantable Fa sobreagut –tots dos estan fora del pentagrama– que ha de cantar diverses vegades; pocs tenors poden acabar la funció sense acabar a urgències.

Pretti Yende i el Cor del Liceu. Foto: A. Bofill.

Al Liceu s’alternen dos repartiments de luxe; el primer encapçalat per Javier Camarena, una de les veus més sol·licitades dels nostres dies, que no para de cantar en els millors teatres d’òpera del món. Al seu costat Pretty Yende, una soprano sud-africana que està en boca de tothom i s’ha fet un lloc entre les cinc sopranos lleugeres més importants. Al seu costat Celso Albelo i Maria José Moreno, dos cantants lligats al Liceu i molt estimats pel públic barceloní.

La producció del Gran Teatre del Liceu proposa un canvi del final, i ambienta l’òpera en ple conflicte religiós al Belfast de 1974. Veurem com la bogeria d’Elvira, la protagonista, ens trasllada al segle xvii i després ens torna al segle xx. Sens dubte, una producció atrevida per a una òpera que pot tenir diferents lectures.

Una exposició “Des de dins”

Qui vagi a veure I Puritani també podrà gaudir de l’exposició que té lloc al Balcó del Foyer del teatre. Aquest cop es tracta de l’art d’un treballador del Liceu, en Fernando Jiménez, conegut com a Sacris. En Sacris (Barcelona, 1969) és un encarregat de material que ja porta setze anys entre les bambolines del Liceu.

Sacris, Efectes de la imaginació.

Mentre viu les funcions i assajos des de la foscor que regna al rere escenari, Sacris esbossa notes que després converteix en obres “inacabades” a l’oli.

Aquesta exposició, titulada “Des de dins”, ens permet veure els companys de Sacris, sobretot els del cor, en plena feina enmig de diverses produccions. Molts dels habituals del Liceu podran reconèixer fàcilment títols recents com Macbeth, Carmen o Rigoletto. Sacris ens proposa descobrir la vida a l’escenari. Com si escoltessim la vuitena de Schubert –la cèlebre “inacabada”–, el perfum interior que es percep en els seus olis ens emmiralla en una realitat inaccessible per al públic, ja sigui a platea o al cinquè pis.

Els Amics del Liceu també estrenen temporada

Des de la seva fundació, ara fa trenta anys, l’organització dels Amics del Liceu han anat celebrant els inicis de temporada. Cada any presenta una publicació amb il·lustracions de grans creadors contemporanis, com Josep Guinovart, Luis Gordillo o Carmen Calvo. Enguany, els il·lustradors escollits han estat Brigitte Szenczi i Juan Antonio Mañas, un tàndem artístic que pinta per separat, però sempre exposa conjuntament.

Juan Antonio Mañas, Tosca II, 2018.

La seva obra és una actualització del barroc, recreada amb un realisme de precisió amb referències a la metafísica i a la filosofia.

Cadascuna de les deu òperes de la temporada 2018-2019 està il·lustrada amb tres imatges. En cadascun d’aquests olis sobre paper es pot apreciar molt bé l’essència de cada títol: Szenczi i Mañas han captat la màgia que cada compositor volia transmetre amb la seva música i l’han plasmat de forma directa. Per poc que algú conegui algun dels títols de les obres que han il·lustrat, ja pot imaginar l’escena i la música que hi sonarà. No cal llegir l’argument, n’hi ha prou amb una mirada pausada.

Brigitte Szenczi, Katia Kabanova I, 2018.

Per cert, no cal ser membre dels Amics del Liceu per fruir d’aquestes obres. Estan exposades a la Sala Parés, a cinc minuts a peu de l’òpera, fins a l’onze de novembre.