En deu anys, els membres del Plenari del CoNCA han atorgat Premis Nacionals de Cultura a una àmplia varietat d’institucions, gestors culturals i creadors pertanyents a gairebé totes les disciplines. Cap equilibri és perfecte, però.

Fa poc, vaig preguntar a un membre del plenari del Consell de les Arts per què no s’havia guardonat en tot aquest temps cap representant del món del videojoc.

Killsquad, 2019.

“Ho hem estudiat, però no ens ha convençut cap proposta”, va respondre.

Em sembla que no va fer els deures. Us podeu creure que la disciplina cultural catalana que ingressa més diners, la que exporta més arreu del món, és la menys valorada pel món de la cultura institucional? Quan arribaran els Premis Nacionals de Cultura a la gent del videojoc català? Un videojoc al nivell de la millor literatura, música o arts plàstiques actuals, cal dir.

Com el CoNCA ha renovat el Plenari, m’atreviré a suggerir els noms que –i mira que era fàcil– l’antic Plenari podia haver consultat cercant a Google, llegint el Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc 2018, o preguntant a una de les tantes persones d’aquest sector que, a casa nostra, dona feina a milers de creadors qualificats i atreu inversions i seus d’estudis multinacionals com Ubisoft, Gameloft, King, Scopely, Riot Games…

Commandos: Behind Enemy Lines, 1998.

Per on començar? Veterans. Gonzo Suárez (Barcelona, 1969) va començar a programar jocs als setze anys per a la llegendària Opera Soft. El 1998 dissenya i programa Commandos: Behind Enemy Lines. És un dels responsables que el GAMELAB –un esdeveniment en el qual els líders del videojoc global imparteixen conferències– se celebri a Barcelona.

Un altre veterà, Enric Àlvarez fundà el 2002 Mercury Steam. Ha creat jocs tan ambiciosos com Castlevania: Lords of Shadow (Konami, 2010) o Metroid: Samus Returns (Nintendo, 2017).

Castlevania: Lords of Shadow, 2010.

Aquests dos pioners van haver de treballar a Madrid, sí. Tota la distribució estava concentrada a la capital espanyola. Però a partir del 2007, amb les botigues en línia canvia el paradigma i emergeix una escena independent que, a poc a poc, desplaça la cadena de valor. Barcelona, a més a més, amb el MWC, és una ciutat sexi per a la indústria del videojoc.

Invizimals, 2009.

Més veterans: Daniel Sánchez-Crespo va fundar a Barcelona l’estudi Novarama el 2003. El 2009 va publicar Invizimals, un videojoc per a PSP –i la seva càmera– pioner en realitat augmentada. Va vendre un milió de còpies! Invizimals es va convertir en una IP i va tenir més jocs, cromos, una sèrie anime… Novarama acaba de publicar Killsquad, un joc d’acció de rol (ARPG) cooperatiu que es pot comprar en accés anticipat a Steam. O sigui, encara no està acabat i ja es ven… La primera setmana va col·locar 65.000 còpies. Les previsions són de vendre’n un milió i mig.

Koral, 2019.

I si preferiu creadors més joves, Carlos Coronado, fundador de l’estudi Pantumaka Barcelona, és autor de Mind: Path to Thalamus, un trencaclosques en primera persona, amb adaptació per a la realitat virtual, inspirat en el Land Art. Coronado acaba de publicar Koral, una oda als fons marins.

Very Little Nightmares, 2019.

O els germans Marc i Xavi Terris (Alike Studio), creadors de jocs per a mòbil d’una poètica tendra i evocadora com Love you to Bits, Bring You Home o Very Little Nightmares,  aquest darrer guardonat als premis Gamelab 2019.

La llista seguiria, però tampoc penso fer els deures al CoNCA… Això sí, suggeriria que incorporin algun membre d’aquesta potent indústria cultural al Plenari.