Un fragment del dietari inèdit de Rafael Santos Torroella ens revela, a través d’Anna Maria Dalí, com va ser la reconciliació de Salvador Dalí amb el seu pare, després d’haver estat expulsat de la família per la seva relació amb Gala i la “secta” surrealista.

El crític d’art, dibuixant, poeta i traductor Rafael Santos Torroella (Portbou, 1914-Barcelona, 2002) va ser un pioner dels estudis dalinians i màxim expert en la primera etapa del geni empordanès.

Aquest fragment correspon al 7 de setembre de 1985, i transcriu una conversa amb la germana del pintor, Anna Maria, en la qual aquesta recorda com, després d’haver estat expulsat de la família per diverses i greus causes –haver insultat la seva difunta mare en un quadre, la seva relació amb els surrealistes, Gala …– Salvador Dalí insisteix, amb la mediació del seu oncle Rafael, a ser readmès en la família.

D’esquerra a dreta: Salvador Dalí, René Metras i Rafael Santos Torroella. Cadaqués, 1951. Arxiu Galería René Metras.

“Em parla Anna Maria extensament de la carta de pagament que va signar el seu germà davant el notari de Figueres D. Jesús Solís de Encenarro, carta en virtut de la qual Salvador fill donava per satisfets els seus drets als béns hereditaris que li corresponien. Aquesta carta està datada a 6 d’abril de 1935. Aquesta data ens dóna, doncs, l’aproximada, de poc abans, en què es va produir la tumultuosa escena de la reconciliació. Anna Maria em va explicar aquesta escena el mes passat; però ara me la repeteix amb molt més detall.

Les coses es van desenvolupar de la manera següent:

Un dia, a finals de març, l’oncle Rafael, el “Galeno”, va telefonar a Figueres o va comunicar per carta al seu germà Salvador –l’Anna Maria no recorda exactament si va ser una cosa o l’altra– que tenia a casa al seu fill –al fill de Don Salvador–, el qual li havia demanat que intercedís perquè el seu pare el perdonés. Don Salvador no volia saber res mentre el seu fill no es retractés públicament de l’ofensa inferida a la mare morta i mentre no s’apartés dels surrealistes, que eren els qui havien vingut a sembrar la discòrdia a casa seva. L’oncle Rafael va insistir que el seu nebot estava desolat i amenaçava de suïcidar-se si el seu pare no el perdonava. Don Salvador, encara commogut, no va cedir.

Allà van acabar plorant tots: el pare, el fill, la tieta, l’oncle Rafael i, és clar, l’Anna Maria.

Al cap d’uns dies, el senyor Rafael es va presentar amb el seu nebot a Figueres, i allí es va desenvolupar l’escena que Montserrat Dalí, filla del senyor Rafael, em va referir l’any passat, dient-me que va ser tremenda, obstinat aquest en el perdó i aquell en la retractació prèvia o en la separació del grup surrealista de París. Mentrestant, Salvador fill plorava i suplicava de genolls al rebedor. Deia que li era impossible apartar-se dels surrealistes perquè l’enfonsarien. Sembla ser que Gala fins i tot l’havia amenaçat alguna vegada amb que si ho feia li trauria els ulls mentre dormia…

Ana Maria no estava aquell dia a casa, perquè s’havia anat a Roses d’excursió, i allí a passejar amb barca amb algunes amigues. Va arribar tard a casa i molt excitada perquè van estar a punt de sotsobrar al mig de la badia… Total que, quan va entrar a casa, es va trobar amb que, per fi, Don Salvador havia perdonat. S’havia abraçat amb el seu fill, desfets tots dos en llàgrimes. Allà van acabar plorant tots: el pare, el fill, la tieta, l’oncle Rafael i, és clar, Ana María també, doncs després dels riscos passats al mar –i, per això, doblement necessitada de desfogar-se de la seva excitació emotiva– al punt es va sumar a la ploraina general.

L’oncle Rafael va tornar a Barcelona, i el seu nebot es va quedar uns dies a Figueres perquè el seu pare, si al final va cedir, va ser a condició que el fill signés la carta de pagament en virtut de la qual reconeixia haver quedat satisfets els seus drets hereditaris. Don Salvador havia imposat aquella condició davant la negativa o la impossibilitat que el seu fill s’apartés dels surrealistes. Segons Ana María, el seu pare li va dir a Salvador: ‘Mira, fill, no vull que quan jo falti la teva germana pugui patir les conseqüències de les teves relacions amb una gent que odien la família i que farien tot el possible per perjudicar-la’”.