“Les places, les nostres paletes / els carrers, els nostres pinzells”. Bona part del constructivisme rus es va inspirar en aquesta declaració de Vladímir Maiakovski, conegut com el poeta de la revolució.

Mirada en conjunt, la producció de cartells i fotomuntatges signada per Josep Renau durant quasi sis dècades –des de que, amb divuit anys, va guanyar un premi de cartellisme, fins la seva mort, als setanta-cinc anys, al Berlín comunista– mostra una fidelitat extrema a una decisió de vida: la necessitat de posar l’art al servei de la transformació social.

Renau, El comisario, nervio de nuestro ejército popular, 1936. © Fundació Josep Renau.

De fet, el gran referent que recorre l’obra de Renau és l’avantguarda russa i el constructivisme, aquest moviment artístic sorgit amb la revolució de 1917. Renau. El combat per una nova cultura, a cura de Juan Vicente Aliaga i que es pot veure al Born Centre de Cultura i Memòria, mostra més de 100 peces, entre cartells, murals, fotomuntatges, llibres i publicacions, del fons Renau de l’IVAM de València –un fons de 400 obres i 26.000 documents adquirit fa un any– i d’altres col·leccions.

Renau, Las Arenas. Balneario. Piscina luminosa. Valencia, 1932. © Fundació Josep Renau.

Fidel a aquesta decisió inicial, els cartells i murals de grans dimensions de Renau, com es mostren a l’exposició, permeten resseguir els grans errors del segle XX, des dels feixismes dels anys vint i trenta, fins a l’exili europeu, el fracàs del comunisme i l’expansió del capitalisme com a únic model de vida. Un trajecte visual vinculat, inevitablement, a la seva biografia.

Renau, Industria de guerra, Partido Comunista, potente palanca de la victoria, 1936. © Fundació Josep Renau.

Si bé el Renau més jove dialoga amb l’esteticisme déco, la seva afiliació al Partit Comunista, al 1931, marca un inici. Des de llavors, Renau posa la seva gran capacitat de síntesi comunicativa al servei de la Segona República. Posant imatge a les campanyes de la UGT, al reclutament de soldats per aixafar el feixisme o als camperols per a la revolució. Qui no identifica els seus punys alçats i els rostres d’aviadors victoriosos en vermell i en negre? La implicació de Renau amb el republicanisme i la revolució social és absoluta: convencent Picasso que participi al Pavelló de la República de 1937 a París, vetllant l’elaboració del Guernica a través de les fotografies que li envia Dora Maar, editant la revista d’assaig Nueva cultura i organitzant el dispositiu de salvaguarda del patrimoni artístic del país.

Renau, Peace is with them…, sèrie The American Way of Life, 1956. © Fundació Josep Renau.

Però la mostra incorpora també el cartellisme de l’exili mexicà durant el govern de Lázaro Cárdenas i en els anys posteriors. Renau, que a començament de 1939 creua la frontera i ingressa al camp d’Argelers, el juny arriba a Mèxic amb Manuela Ballester, pintora, il·lustradora, poetessa i comunista, i els seus dos primers fills. S’hi estaran vint anys. De Mèxic és una llarga sèrie de cartells publicitaris i de pel·lícules que els asseguren la subsistència.

Renau no torna més a Espanya en vida de Franco.

La ideologia política de Renau és ja, en aquests anys, clarament pro soviètica. D’aquí que, quan l’any 1958, és agredit en més d’una ocasió –sembla que els serveis d’intel·ligència americans intenten atropellar-lo un parell de vegades–, decideix traslladar-se a la República Democràtica Alemanya, on s’estarà quasi vint-i-cinc anys.

Renau, El futuro trabajador del comunismo (esbós n.3 per a un mural), 1969. © Fundació Josep Renau.

És a Mèxic on, arran de la proximitat i la influència de la cultura americana inicia la coneguda sèrie de fotomuntatges The American Way of Life. Hi combina una tècnica innovadora i pionera de fotomuntatge amb una crítica ferotge al consumisme i al capitalisme americà en el moment fort de la guerra freda. Racisme, imperialisme, discriminació de gènere… amb un llenguatge formal molt elaborat, Renau produeix una sèrie de cartells extraordinaris sobre la societat americana com a productora de violència. Colors intensos, icones molt connotades, contrastos visuals, distorsions i totes les contradiccions de l’imperialisme americà. La llarga sèrie de cartells anticapitalista de Renau no té res a envejar a artistes emblemàtics del pop com el mateix Richard Hamilton. Una sèrie que, a ulls d’avui, és d’una actualitat alarmant.

Renau, Beautiful, sèrie The American Way of Life, 1963. © Fundació Josep Renau.

Renau no torna més a Espanya en vida de Franco. No serà fins al 1976 quan torna a València, on intenta establir-se sense èxit. Morirà a Berlín, on seguirà treballant com a cartellista i on començarà un treball de fotografia i de nus femenins fidel a les avantguardes dels anys vint i trenta. L’any 1974, referint-se a la seva joventut, escriu: “Comprenguí, fascinat, que el meu podia ser un arma poderosa de lluita, que també com a artista podia contribuir a la transformació revolucionària de la realitat social que m’envoltava.” Amb una obra ingent, la seva fidelitat a aquesta certesa és d’una coherència extrema.

L’exposició Renau. El combat per una nova cultura es pot visitar al Born CCM, Barcelona, fins al 13 d’octubre.