L’art polític té molt mala fama, quan el que hauria de tenir mala fama és l’art que no transmet res.

A Olot, l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa ha organitzat una iniciativa, relacionada amb la repressió a Catalunya l’u d’octubre de 2017, consistent en diverses relectures del cèlebre quadre La càrrega (1902), de Ramon Casas.

Ramon Casas, La càrrega, 1902.

“Si vols imatge del futur, imagina una bota aixafant un rostre humà… per sempre”. Aquesta cita, extreta de la novel·la 1984, de George Orwell, podria il·lustrar una enorme quantitat d’obres d’art. És veritat que l’obra de Casas parla de la repressió del moviment obrer i que l’u d’octubre té un component bàsicament independentista. Però hi ha punts en comú: la repressió policial i la demanda, per part d’un percentatge significatiu de la població, de drets no reconeguts per l’estat.

“És el nostre Guernica particular”

La iniciativa de l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa ha aconseguit penjar a la façana de Can Joanetes, actual seu de l’ajuntament d’Olot, fins a 10 interpretacions a mida natural de La càrrega, a cura d’artistes locals i nacionals, com Claudi Casanovas, Servand Solanilla, Pere Noguera, Ferran Garcia Sevilla o Marc Antoni Malagarriga. Molt aviat serà el torn d’Antoni Llena. Els resultats són desiguals, però això no és fonamental, en aquesta mena d’iniciatives col·lectives. L’objectiu: demanar l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Servand Solanilla, Olot, el moment previ, 2018.

Servand Solanilla va presentar el fotomuntatge Olot, el moment previ. Imagina el moment previ als aldarulls de 1902, i atorga un paper protagonista a Josep Molera, el jove de Tona que va servir de model d’obrer caigut als peus del cavall. Encarnat per Josep Codina, s’acompanya de polítics i intel·lectuals del moment, retratats pel propi Ramon Casas.

Pere Noguera, Acció confrontació. La càrrega, 2018.

Pere Noguera, per contra, mostra una fotografia amb el resultat d’una acció consistent a ajuntar dues reproduccions en blanc i negre amb dues reproduccions en color de La càrrega, i llençar-hi al damunt, a l’atzar, unes botxes de ferro amb incisions circulars.

Robert Bonet, Càrregues de la policia l’u d’octubre de 2017.

Robert Bonet empra una imatge que va prendre l’u d’octubre de 2017 –s’ha fet tristament famosa–, on podem veure la policia carregant davant de l’IES Ramon Llull de Barcelona.

Les “sobrecàrregues” s’acompanyen d’un cartell on cada artista explica la seva proposta. I d’un text sobre La càrrega de Casas: “És, segons paraules del poeta Narcís Comadira, el nostre Guernica particular, peça emblemàtica que expressa amb rotunditat la força repressiva de l’Estat contra el poble indefens”. Bé, això del Guernica és opinable. Però l’ús de l’art per a reivindicar llibertats civils, no. Encara que no agradi.