L’aventura del “Mirador de les Arts” va engegar l’octubre del 2018. Ara és l’hora de dir adéu.

L’aventura del “Mirador de les Arts” va engegar l’octubre del 2018. Ara és l’hora de dir adéu.
Resulta que la misteriosa russa de cognom Sokolova, vinculada a l’ADLAN, eren dues persones. Ho ha descobert Josep Miquel Garcia.
Fa unes setmanes ens va arribar la trista notícia de la mort de Maria Bofill, una ceramista amb majúscules.
L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat una semblança biogràfica de l’historiador de l’art Joan Ainaud de Lasarte, escrita per Francesc Fontbona.
Entre Dijous i Divendres Sant, molts dels nostres temples religiosos decoraven els seus interiors amb unes sumptuoses estructures efímeres, anomenades “monuments”, que tenien per objecte fer d’espai de reserva de l’Eucaristia.
Ens ha deixat l’artista mexicà Vicente Rojo (Barcelona, 1932).
Quina és l’aportació de Claudia Andujar a la representació fotogràfica de les tribus indígenes?
Veuen la llum els records paterns de la poetessa Marina Tsvietáieva. El seu progenitor va fundar l’actual museu Puixkin, de Moscou.
Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani acull dues exposicions que qüestionen l’essència d’allò expositiu.
Extirpant la cultura no construirem una societat millor, ans el contrari.
En exclusiva: descobrim la primera foto feta, a Barcelona, per una dona.
Ramon Calsina (el Poblenou, 1901-Barcelona, 1992) és un dels artistes catalans contemporanis més injustament arraconats.
Una gran exposició al Museu Picasso de Barcelona repassa i desxifra dinou quaderns del geni malagueny.
El proper 28 de gener se subhasta un Botticelli a Sotheby’s Nova York. Mentrestant, a Barcelona, polèmica està servida.
M’agrada visitar el Museu Marès, aquesta cova d’Alí Babà que dorm el somni dels justos a l’ombra de la catedral.
Més de tres-cents anys de mirades artístiques esguarden l’espectador.
M’agrada mirar l’edifici del davant, un bloc anodí de pisos de luxe de Nuñez y Navarro, que es lloguen a preu d’or, amb piscina al terrat i tot.
La galeria Artur Ramon Art presenta una exposició d’una sola peça, l’extraordinari retrat del rei Alfons el Magnànim. Però, qui fou realment aquest monarca?
L’obra de Jaume Plensa agrada gairebé tothom. Per què?
L’exposició de William Kentridge al CCCB, és una de les millors mostres que he vist a la ciutat en anys.