El cicle “Nits d’Estiu” del CaixaForum s’ha transformat i té lloc exclusivament online, amb propostes d’arts escèniques que reivindiquen la capacitat transformadora de l’art.
CaixaForum Barcelona
Surrealisme i objectes, una obscura relació de desig
L’exposició “Objectes de desig. Surrealisme i disseny, 1924-2020”, al CaixaForum Barcelona, ens explica com el disseny d’objectes ha manllevat influències, idees, dèries i obsessions del surrealisme.
Lotte Reiniger: mestra d’ombres
CaixaForum recupera la figura de la pionera de l’animació Lotte Reiniger, amb una sessió de contes animats, i música en directe del pianista Josep Maria Baldomà.
La vida a les ciutats modernes
L’exposició “Càmera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i el cinema” reuneix a CaixaForum Barcelona 244 obres de 80 autors, realitzades entre els anys 1910 i 2010. El conjunt ve a ser una mena d’assaig visual o de reflexió mitjançant imatges fixes i en moviment.
L’òpera fa història
CaixaForum Barcelona ens explica la història de l’Europa moderna a través de vuit òperes. Una exposició d’alta fidelitat que cal visitar amb audioguia.
Buster Keaton, slapstick i jazz al CaixaForum Barcelona
El December Quintet posa jazz a “El rostre pàl·lid” (1922) de Buster Keaton, al CaixaForum Barcelona. Es tracta de les divertides sessions “Escolta el cinema mut”, adreçades al públic familiar.
L’enigma de la visibilitat
“la caixa” exposa la seva col·lecció de pintura contemporània.
Hereus de les avantguardes
Collage, cartellisme, dibuix, fotografia… Una petita gran mostra amb els fons de les avantguardes històriques de l’IVAM de València que no us podeu perdre.
Max Beckmann: perdre el paradís i descobrir l’estranyesa
El paradís perdut de Max Beckmann no era una utopia, sinó una certa harmonia desitjable i possible, que va ser destruïda per voluntat imperialista.
Microvisites emocionals
Les microvisites a l’exposició “Poètiques de l’emoció”, que cada cap de setmana s’ofereixen a CaixaForum, són una manera senzilla i fàcil, sense reserva i sense cap cost addicional, d’apropar-se a l’art contemporani.
Velázquez, l’or de les Índies i els capitans Alatriste
Felip IV va contractar Diego de Velázquez quan el pintor tenia vint-i-quatre anys. Acabava d’arribar a un Madrid que vivia la febre d’or.