Va haver-hi un temps en què grans artistes eren emprats com a reclam televisiu.
Ricard Mas
Modernisme impressionant
Una exposició al Museu Maricel de Sitges ens descobreix el llibre modernista, quan art i indústria van caminar de la mà i van donar llum a sector editorial de nivell global.
L’efecte Plensa
L’obra de Jaume Plensa agrada gairebé tothom. Per què?
Mirador de les Arts, Premi GAC al mitjà de comunicació
En el segon aniversari de la seva fundació, Mirador de les Arts ha rebut el Premi GAC al mitjà de comunicació.
Presència de la dona en l’art català contemporani: quatre xifres
Qui no té feina el gat pentina. I jo m’he posat a pentinar xifres sobre la presència de la dona en l’ecosistema artístic català.
El meu Rafael Santos Torroella… i algunes coses més sobre l’Ángeles (2)
Als 18 anys de la mort de Rafael Santos Torroella, encara no sabem quines obres de la seva col·lecció no han anat a Girona. D’entre aquestes, alguns olis d’Ángeles Santos.
El meu Rafael Santos Torroella… (1)
El proper 30 de setembre es compliran 18 anys de la mort del poeta i crític d’art Rafael Santos Torroella. Va ser el meu mestre.
Dalí, Miró i la guerra de les corbates
Mourinho vs Guardiola? Un joc de nens, comparat amb la guerra dialèctica entre Miró i Dalí, a compte d’unes corbates.
Federico García Lorca, atropellat
L’acabada d’estrenar Casa Seat, de Barcelona, acull la instal·lació “Recreativos Federico”, una reflexió sobre la mercantilització del llegat artístic d’aquest creador universal. La polèmica està servida.
Mirador de Ficció: Aquella nit en St. Petersburg
Arrenquem, aquest Sant Jordi de la “nova normalitat”, una secció estiuenca: “Mirador de Ficció”. Els historiadors i crítics d’art habituals del “Mirador” es transformen en narradors. L’art, però, hi segueix present.
Lectures retrobades
Si enguany celebrem Sant Jordi tres mesos tard, per què no fer-ho recuperant llibres publicats poc abans del confinament? La proposta, l’aposta del “Mirador”, és interessant i interessada: “Art trobat”, d’Artur Ramon (Comanegra).
Anna Belsa: “Viure exclusivament d’això és francament heroic”
L’Anna Belsa té una novel·la. I un blog, i una galeria… i avui, una entrevista al Mirador on no ens estalvia cap detall sobre la seva experiència a món del galerisme barceloní.
Christo, Colom i la maleïda hemeroteca
Les hemeroteques estan per recordar-nos que som fills de les nostres contradiccions i errors. El cas del projecte de Christo, entre 1975 i 1984, per embolcallar l’estàtua de Colom, a Barcelona, és paradigmàtic.
Xavier Grau, (gairebé) sense paraules
Amb la Covid-19 de rerefons, aquests darrers mesos hem tancat, al món de les arts, massa parèntesis cronològics. Xavier Grau ha estat, de moment, el darrer.
COVID-ART BCN
L’estat d’alarma i el confinament a causa de la pandèmia de la COVID-19 han tingut importants conseqüències en el món de l’art. El Street art de Barcelona n’és testimoni.
Museus: modern és més nou que contemporani
Els primers museus públics van néixer a Europa occidental a les darreries del segle XVIII. Aleshores, els artistes contemporanis volien expulsar dels museus els “mestres antics” perquè els feien la competència.
Art en erupció
Els volcans són una forma, tan bona com qualsevol altra, d’emergència artística.
Barcelona dibuixa la pandèmia (de 1918)
La pandèmia de grip de 1918 va matar entre 50 i 100 milions de persones. A Barcelona va haver-hi 150.000 afectats. Malgrat la dimensió de la tragèdia, el setmanari satíric “L’Esquella de la Torratxa” li va dedicar nombrosos acudits. Malauradament, tornen a estar d’actualitat.
L’art del tripijoc
Existeix una mirada idealitzada, espiritual i extremadament respectuosa cap al món de l’art. I existeix la realitat: un mercat on tot s’hi val, sense llei ni més valors que el benefici a qualsevol preu. Com més diners, més tripijocs.
La mirada “satisfyer”
La setmana passada, una senyora de Callosa de Segura (Alacant) va robar 40 succionadores Satisfyer i les va repartir entre les seves veïnes.