L’aventura del “Mirador de les Arts” va engegar l’octubre del 2018. Ara és l’hora de dir adéu.

L’aventura del “Mirador de les Arts” va engegar l’octubre del 2018. Ara és l’hora de dir adéu.
Pintura, escultura, baix-relleu? L’obra d’Adalina Coromines, més enllà de la tècnica, apel·la al present continu.
Una eina desenvolupada pels mormons facilita la vida als historiadors de l’art.
Va haver-hi un temps en què grans artistes eren emprats com a reclam televisiu.
Una exposició al Museu Maricel de Sitges ens descobreix el llibre modernista, quan art i indústria van caminar de la mà i van donar llum a sector editorial de nivell global.
L’obra de Jaume Plensa agrada gairebé tothom. Per què?
En el segon aniversari de la seva fundació, Mirador de les Arts ha rebut el Premi GAC al mitjà de comunicació.
Qui no té feina el gat pentina. I jo m’he posat a pentinar xifres sobre la presència de la dona en l’ecosistema artístic català.
Als 18 anys de la mort de Rafael Santos Torroella, encara no sabem quines obres de la seva col·lecció no han anat a Girona. D’entre aquestes, alguns olis d’Ángeles Santos.
El proper 30 de setembre es compliran 18 anys de la mort del poeta i crític d’art Rafael Santos Torroella. Va ser el meu mestre.
Mourinho vs Guardiola? Un joc de nens, comparat amb la guerra dialèctica entre Miró i Dalí, a compte d’unes corbates.
L’acabada d’estrenar Casa Seat, de Barcelona, acull la instal·lació “Recreativos Federico”, una reflexió sobre la mercantilització del llegat artístic d’aquest creador universal. La polèmica està servida.
Arrenquem, aquest Sant Jordi de la “nova normalitat”, una secció estiuenca: “Mirador de Ficció”. Els historiadors i crítics d’art habituals del “Mirador” es transformen en narradors. L’art, però, hi segueix present.
Si enguany celebrem Sant Jordi tres mesos tard, per què no fer-ho recuperant llibres publicats poc abans del confinament? La proposta, l’aposta del “Mirador”, és interessant i interessada: “Art trobat”, d’Artur Ramon (Comanegra).
L’Anna Belsa té una novel·la. I un blog, i una galeria… i avui, una entrevista al Mirador on no ens estalvia cap detall sobre la seva experiència a món del galerisme barceloní.
Les hemeroteques estan per recordar-nos que som fills de les nostres contradiccions i errors. El cas del projecte de Christo, entre 1975 i 1984, per embolcallar l’estàtua de Colom, a Barcelona, és paradigmàtic.
Amb la Covid-19 de rerefons, aquests darrers mesos hem tancat, al món de les arts, massa parèntesis cronològics. Xavier Grau ha estat, de moment, el darrer.
L’estat d’alarma i el confinament a causa de la pandèmia de la COVID-19 han tingut importants conseqüències en el món de l’art. El Street art de Barcelona n’és testimoni.
Els primers museus públics van néixer a Europa occidental a les darreries del segle XVIII. Aleshores, els artistes contemporanis volien expulsar dels museus els “mestres antics” perquè els feien la competència.
Els volcans són una forma, tan bona com qualsevol altra, d’emergència artística.