La nord-americana Tori Amos és una de les cantautores més interessants del panorama musical actual, i una pianista excepcional i innovadora.

La riquesa de les seves lletres es demostra en una cançó com 16 Shades of Blue, inclosa dins del disc Unrepentant Geraldine (2014) que, en principi, sembla que no tingui res a veure amb el món de l’art perquè en ella Amos parla de la invisibilitat de les dones quan s’acosten als 50.

Paul Cézanne, La pendule noire, 1869-1870.

La cantant mai ha amagat el seu feminisme, i en aquesta cançó denuncia com de difícil és per a una dona arribar segons a on i que, quan sembla que assoleixes un cert èxit, l’edat impedeix de continuar endavant, a diferència dels homes. “Els nostres homes líders tenen més de cinquanta anys. George Clooney i Johnny Depp són més grans que jo. Hi ha un efecte afrodisíac en els homes amb una mica de saviesa, amb algunes arrugues, potser ja no amb el cos perfecte, però encara en forma… tenen un poder místic i màgic”, assegurava la cantant en una entrevista al The Guardian el 2015.

En lloc d’adoptar un to pamfletari, Tori Amos construeix una cançó poètica.

En lloc d’adoptar un to pamfletari, Tori Amos construeix una cançó poètica que està inspirada de fet en una de les obres de joventut més extraordinàries de Cézanne: El rellotge de marbre negre (1869-1871). En aquesta natura morta de petit format, Cézanne juga de manera magistral amb la composició horitzontal de la posició dels objectes. La riquesa dels negres en la pintura, en els quals Cézanne va utilitzar el color blau en diversos tons, és al què al·ludeix el títol de la cançó.

L’anècdota principal del quadre és, sens dubte, que el fantàstic rellotge negre no té busques, esdevenint així un objecte en principi tan inútil com l’exuberant i bellíssima conquilla que apareix a l’esquerra de la composició. El temps no existeix literalment en aquesta obra, de la mateixa manera que el pas del temps no hauria de ser un factor tan determinant en la trajectòria vital d’una dona.

 

16 Shades of Blue

 

Are you telling me it’s over

Disintegrating, lost, and there’s nothing I can do?

Before you drop another verbal bomb

Can I arm myself with Cezanne’s 16 shades of blue?

 

As my heart is slowly ripping into pieces

Disconnecting from the circuits of my mind

“You’ll get over it,” you say, “in time”

In time?

 

If the clocks are black

Absorbing everything but

A remembering

How we made it that

Clocks are black

 

You say, Get over it if 50 is the new black

Hooray this could be your lucky day”

But my cables they are surging

Almost overloading as you disengage

 

Could your heart be slowly ripping into pieces

Disconnecting from the circuits of your mind?

“We’ll get over it,” you say “in time”

In time

 

If the clocks are black

Absorbing everything but

A remembering

How we made it that

Clocks are black

 

“That’s it you’re done

You’ve screwed up your life”

Before you’ve begun

There are those who say

I am now too old to play

 

See over there at 33 she fears she’ll lose her job

Because they hear the ticking of her clock

At only 15 – I said 15 – they say her future’s bleak

She should have started this at 3

 

As her heart is slowly ripping into pieces

Disconnecting from the circuits of her mind

“She’ll get over it,” you say, “In time”

In time?

Stop Father Time