Vivim a l’era de les playlists i els tops 10. Tothom pot saber quina música escoltem, quines sèries o pel·lícules mirem, què ens agrada menjar, fins i tot quina narrativa consumim. I aquestes llistes ens descobreixen móns més enllà de la nostra pròpia bombolla.

Però, què passa amb la literatura artística? Quins llibres ens han marcat, als que ens dediquem a l’art? Quines lectures ens defineixen, donen sentit, i ens encoratgen a ser millors en el nostre ofici?

Robert Descharnes & Gilles Néret, Dalí. The Paintings.

Hem demanat als amics i col·laboradors del Mirador de les Arts quins tres títols s’endurien a una illa deserta. No és que vulguem fabricar misantrops. La idea era que no hi pensessin gaire, que es deixessin guiar per la intuïció, i que el seu subconscient ens aconsellés noves i inspiradores lectures. Visca l’art!

Josep Casamartina, historiador de l’art

Un serien els 4 volums del Picasso del Palau i Fabre, i si per un tema de pes, no pogués embarcar-los, m’enduria el Picasso de la Taschen (de Carsten-Peter Warncke).

El segon, potser Amercian Sublime: Landscape Painting in the United States, 1820-1880, d’Andrew Wilton i Tim Barringer, el catàleg de la Tate, sobre els paisatgistes americans del XIX. I el tercer Hélion, de Henry-Claude Cousseau (Éditons du Regard).

Francesc Fontbona, historiador de l’art

Sens et destin de l’art, de René Huyghe, per com interpreta intel·ligentment l’art en la seva historia a grans trets. The history of Impressionnism de John Rewald, per com es capbussa en la historia de tot un moviment a partir de tota mena de documents prèviament localitzats.

I Impresionismo/Simbolismo, de Rafael Benet, per com dona conèixer la història de la pintura dels segles XIX i XX, gràcies a un coneixement molt més ampli que el de qualsevol altre sintetitzador típic.

Montse Frisach, periodista cultural

La vida secreta de Salvador Dalí, de Salvador Dalí, perquè em sembla el llibre d’autoficció artística més divertit, suggerent i que dóna més informació “amagada” sobre un dels meus artistes preferits.

El conocimiento secreto, de David Hockney, per descobrir-me els “secrets” dels antics mestres de la pintura de la mà d’un pintor contemporani i fer-me veure que l’obra d’un artista no perd mèrit ni valor per utilitzar tècniques per accelerar i facilitar el procés de treball. I perquè és una delícia fullejar les seves planes il·lustrades.

Siete días en el mundo del arte, de Sarah Thornton, un reportatge periodístic fantàstic que explica com s’interrelacionen tots els agents del món de l’art actual, des de l’artista al galerista, tot passant per les fires i els museus. La xarxa de l’art, al descobert. M’hauria agradat escriure’l jo.

Ricard Mas, crític d’art

Jo m’hi enduria Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento. Arte y experiencia en el Quatrocento, de Michael Baxandall, perquè va ser el primer llibre sobre art que em va provocar un clic neuronal, i m’ha servit de guia sobre com caldria escriure d’art. També m’enduria La pintura galante francesa en el siglo XVIII, de François i Jacques Gall, perquè em va fer somniar, i desitjar viure en aquells paradisos artificials de Watteau i Fragonard. L’art també és evasió. I Dalí. La obra pictórica, de Robert Descharnes i Gilles Néret, per tenir un bon compendi d’imatges del meu artista preferit.

Víctor Ramírez Tur, historiador de l’art

El primer llibre al que tornaria una i una altra vegada és Les ciutats invisibles d’Italo Calvino, no només perquè et permet posar-te a la pell d’un explorador, sinó perquè els espais que un és convidat a recórrer són sobretot espais d’afectes, de memòria i d’història. En segon lloc, donada la solitud de l’illa deserta i la necessitat de creativitat onanista, m’emportaria el Manifiesto contrasexual de Paul Preciado, doncs em va permetre descobrir les múltiples possibilitats sensuals que existeixen al marge de les convencionals -genitals- zones erògenes. I, finalment, per gaudir de la sal a la pell i del suc de la fruita de l’illa, m’acompanyaria qualsevol dels poemaris de Vicent Andrés Estellés.

Mariona Seguranyes, historiadora de l’art

La tria de 3 llibres d’art en una illa deserta la inicio amb un volum que m’ha obert portes, Jean Clair, Malinconia: Motivos saturninos en el arte de entreguerras, que parla de l’art que mostra la crisi de l’home modern, potser perquè també parla de la nostra pròpia crisi com a individus del segle XXI, que en principi ja hem superat amb la postmodernitat.

El segon llibre és El Paisatgisme a Catalunya, de Francesc Fontbona, una obra pionera en la lectura de la pintura catalana a través del tractament del paisatge i que, de fet, és una història de l’art català connectada a l’art europeu.

I el darrer, La vida secreta de Salvador Dalí, que sempre que hi vaig hi trobo nous detalls, nous elements que permeten donar una nova llum al pensament i l’obra de Dalí, a més de gaudir extremadament amb la seva prosa lúcida, divertida i minuciosa en els detalls.