Seguim amb la llista de col·laboradors del Mirador de les Arts que ens expliquen quins tres llibres d’art s’endurien a una illa deserta.

La idea era que no hi pensessin gaire, que es deixessin guiar per la intuïció, i que el seu subconscient ens aconsellés noves i inspiradores lectures.

 

Manuel Vázquez Montalbán, Barcelones.

Nora Ancarola, artista

Finalment, m’he decidit a fer-ho de manera emocional i instintiva. Són els tres primers llibres que apareixen al meu horitzó mental, una de les tantes columnes que han construït el meu imaginari i els meus desitjos com artista.

En primer lloc, Placer visual y cine narrativo (1975), de Laura Mulvey va ser per a mi un text clau en tant que em va obrir la llum al moviment feminista britànic posterior al maig del 68. La lectura que Mulvey realitza de les imatges, les accions i les històries ens demostren com el patriarcat consolida els seus ideals a través del cinema i l’art. Com tota l’obra de l’autora, incorpora lectures psicoanalítiques al pensament feminista.
El segon llibre és de Susan Sontag, Bajo el signo de saturno (1980); d’aquest text recordo especialment l’assaig en relació a Antonin Artaud, on reflexiona al voltant de la complexa relació d’alguns artistes entre obra i vida, entre destrucció de l’art i bogeria. Recordo també la importància que va tenir per a mi la lectura de Sontag de l’art feixista a través de l’anàlisi de l’obra de Lenni Riefenstahl. Un art que emfatitza el no-pensament i l’exaltació de la mort.
Finalment, de G. Deleuze i F. Guattari Kafka por una literatura menor (1999). Sempre he pensat que la desterritorialització de la llengua és aplicable al llenguatge visual, a l’imaginari adquirit.
Els tres els he llegit en castellà, no sé si estan traduïts al català…

Ferran Garcia Sevilla, artista

Em temo que ja no queden illes desertes

les més remotes i lluny dels turistes estan plenes de bípedes amb fletxes

i mala llet amb raó

i et fotrien les vacances travessant-te del coll

em duria moltíssims llibres

però cap que parlés d’art

després de pensar-ho tres segons agafaria:

Homer, L’odissea.

Nietzsche, Així parlà zarathustra.

Wittgenstein, Tractatus logico-philosophicus.

De totes maneres

una serp verinosa em deixaria “tieso”.

Bones últimes vacances

si decideixes anar-hi

Oscar Guayabero, paradissenyador

Jo a una illa deserta m’enduria una guia de supervivència, ja t’ho dic. Però si parlem de tres llibres que m’agradaria tenir a prop serien: El maestro y Margarita de Mijaíl Bulgákov perquè és una novel·la que cada vegada que la torno a llegir em deixa fascinat. És com un joc on cada lectura es una partida entre el text i jo. També Noticias de ninguna parte de William Morris perquè em te atrapat el món ideal que ens proposa Morris. Curiosament, si el primer és una corrosiva crítica al comunisme de Stalin, el segon dibuixa un socialisme utòpic. El tercer seria la reedició que ha fet l’Ajuntament del Barcelones de Manuel Vázquez Montalbán perquè l’estic llegint ara i no podria deixar-lo sense acabar.

Francesc Torres, artista

The Structure of Art, de Jack Burnham. És del ‘71 i explica el que està passant ara a cavall de l’estructuralisme i Duchamp. Man’s Rage for Chaos: Biology, Behavior and the Arts, de Morse Peckham. El títol ho diu tot. I Naked Artist, de Peter Fuller. Més sobre el tema de la relació entre biologia i cultura (art).

Cristina Masanés, periodista i escriptora

En cas de marxar a una illa deserta, probablement m’enduria el diccionari més gruixut que se’m permetés: rellegint totes les paraules, resseguiria totes les coses. Però posats a seleccionar llibres sobre art, potser serien aquests:

Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos, de John Berger, perquè cus com ningú l’art amb la vida, el desig i el poder de la paraula.

Sobre el dibujo, també de John Berger, perquè et posa en el lloc de qui crea com qui viu. Les pàgines sobre les pintures rupestres de les coves de Chauvet em farien sentir menys sola.

I un llibre amb imatges, a poder ser amb paisatges pintats en els segles XIV i XV, per italians o flamencs [des del Mirador de les Arts, suggerim el Catalogue des peintures flamandes et hollandaises du musée du Louvre].

Artur Ramon i Navarro, antiquari i assagista d’art

Els tres llibres que jo triaria son: Las vidas de los más excelentes arquitectos, pintores y esculturos italianos desde Cimabue a nuestros tiempos, de Giorgio Vasari. Es la Bíblia de l’art antic, un diccionari dels artistes més rellevants del renaixement, un atles de l’art al qual sempre hi torno en l’edició italiana que va pertànyer al meu mestre, José Milicua.

Roberto Longhi, Piero della Francesca. La millor monografia de Piero escrita per l’escriptor italià, amb D’Annunzio, més rellevant del segle XX. Un poema ple de metàfores i analogies visuals, incomprensible que encara no estigui traduït entre nosaltres.

I John Berger, Fama y soledad de Picasso. No m’interessa massa Berger (m’enerva Mirar) però en aquest assaig desmunta a Picasso, el desemmascara i entreveus les debilitats del Minotaure.

Juan Bufill, poeta, fotògraf i crític d’art

Com a futur membre fundador del Club d’Enemics de Marie Kondo i com a ésser humà beneït per una síndrome de Diògenes entre lleu i preocupant, he de dir que escollir tan sols tres llibres d’art d’entre els milers i milers que tinc i frueixo, és quelcom que no sé si considerar com una exigència cruel o com un repte divertit. Bé, aquí van:

El mundo del objeto a la luz del surrealismo, del barcelonès Juan-Eduardo Cirlot, poeta i pensador abans que crític d’art. Especialment inspirador i lúcid l’apèndix que reflexiona sobre la visió surrealista eròtica i la pornogràfica. I obre moltes portes, per exemple, a El riure, d’Henri Bergson, un altre imprescindible (text de 1953, edició il·lustrada d’Anthropos, 1986).

Teoría del arte moderno, de Paul Klee. També molt inspirador. El vaig llegir cap a l’any 1979 o 1980 i em va influir molt. Crec que també va influir a Michael Snow, en la seva trilogia de cinema estructural. Ara es troba en una edició moderna, argentina.

Per al tercer dubto entre dos llibres escrits per dues persones amb el mateix cognom. La petita monografia Miró, escrita pel poeta Alain Jouffroy (F. Hazan, 1987), i el gran llibre il·lustrat Le jardin des délices de Jérôme Bosch, grandeur nature, de Jean-Pierre Jouffroy (Hier et Demain, 1977). Aquest darrer reproduïa a mida natural i amb gran qualitat tot el tríptic d’El Bosco. Me’l va recomanar el director cinematogràfic Robert Bresson i a París no es trobava, però el vaig trobar a la llibreria Jaimes, de Barcelona.

Fiona Kelso, traductora d’art

Com a traductora, estic tan interessada per la paraula com per la imatge. O sigui que la meva tria és: Ways of Seeing, de John Berger. Aquest llibret em resumeix la relació que hi ha entre imatges, paraules i idees. En realitat, també m’agradaria endur-me l’àudio de Cadmium Red, de John Berger, tan sols per la seva veu.

Joan Colom. Fotografies de Barcelona 1958-1964, de Joan Colom. Aquestes fotos mai m’abandonaran. Apart de que cadascuna de les fotos és fantàstica, representen la síntesi de la Barcelona que em va precedir, abans d’arribar al Xino l’any 1990.

Cartas a Theo, de Vincent van Gogh –sí, en espanyol– va ser un regal d’un amic. Sempre he sentit una gran fascinació per la persona rere l’art, i aquest llibre no només complau la curiositat sinó que em fa sentir més a prop de l’artista.

Paraules i art. Aquesta sóc jo.