De la mateixa manera que a Jep Gambardella, el protagonista de La grande bellezza, li agradava l’olor de les cases de la gent gran, a mi em fascinen les subhastes de llibres antics i manuscrits.

Per què? Per una pila de raons: sóc fetitxista de les coses belles, cal·ligrafies obsoletes, objectes abandonats entre les pàgines d’un llibre, rebuts, avisos, una tipografia elegant… A més a més, els diferents tactes del paper, les seves textures i maneres de dringar són especialment voluptuosos per a les puntes dels meus dits. I el més important de tot, el contacte directe, sense intermediaris, amb testimonis de la història elimina els famosos sis graus de separació i provoquen la comunió dels temps.

L’onze de setembre de 1802, els prohoms de Barcelona van tibar del carro del rei d’Espanya, com si fossin cavalls.

I si encara no us he convençut, una darrera raó: el paper, fins aproximadament mitjans segle XIX, estava fet de draps que, prèviament, havia estat roba, llençols… O sigui, és molt possible que un dels nostres avantpassats hagués dut al damunt la mateixa matèria que tenim a les mans.

Ara mateix hi ha a Barcelona una extraordinària subhasta de llibres i manuscrits. Es celebrarà el 8 de novembre a Soler y Llach. Podeu consultar el seu catàleg en paper, però també podeu anar a la pàgina web, llegir les descripcions dels lots i veure’n les imatges ampliades. I si voleu tocar paper o consultar acuradament alguns lots, del cinc al vuit del novembre fins al migdia ho podreu fer al local de Soler y Llach, al número 13 del carrer Beethoven.

Es tracta de 887 lots, dels quals 600 pertanyen a la biblioteca “Ausiàs March”… un eufemisme per no revelar el veritable nom del col·leccionista. En aquest cas, un personatge rellevant del món de la bibliofília.

Per si esteu interessats en adquirir algun d’aquests lots, tan sols recordar que es pot fer en qualsevol moment una licitació per internet o per telèfon… o en directe a la sala la tarda de la subhasta. I que al preu que assoleixi un lot en subhasta, cal afegir-hi un 20% en concepte de comissió.

Dit això, n’hi ha per a totes les butxaques. I de vegades no cal comprar un lot per fruir-lo. Tan sols n’hi ha prou amb consultar-lo in situ, al catàleg o per internet.

En aquesta subhasta trobarem papers tan curiosos com un rebut per 80 sous, emès a Barcelona l’any 1347, escrit en català damunt pergamí, pels treballs realitzats per part d’un confrare durant la construcció de l’església de Santa Maria del Mar. Surt per 90 euros.

O un curiosíssim estat –o sigui, un Excel abans de l’Excel– on es passen comptes de la Real Casa de Hospicio y Refugio de Barcelona, l’u de gener de l’any 1796: hi havia 890 pobres. Els uns treballaven a la casa (557), els altres feien d’aprenents i de criats (88); també hi havia infants (64) i malalts (197), que no treballaven. L’hospici es finançava amb els diners que generaven aquests treballs i de rendes; però la majoria dels ingressos provenien de les almoines. Veureu que la suma dona 906 ànimes… i és que la diferència, segons explica l’estat, “se han destinado á las armas y marina”. Es tracta del lot número 102 i surt a partir de 35 euros.

Una de les joies d’aquesta subhasta és la secció dedicada a la Guerra de Successió (1701-1713) i la posterior caiguda de Barcelona: 42 lots compostos de llibres, fulletons i manuscrits. Constitucions, capítols i actes de cort, homenatges a Felip IV de Catalunya i V de Castella, relacions de successos, narracions del setge de Barcelona de 1706 des del punt de vista anglès, el text del Tractat d’Utrech (1713)… i lots tan interessants com un ban emès pel Consell de Cent de Barcelona el març del 1714, pel qual es regulen els preus dels aliments, que estaven augmentant sense control a causa del setge de la ciutat.

Hi trobarem els preus de l’oli, la carn de porc i de bou, llegums, fruits secs, formatges procedents d’Holanda, d’Anglaterra, de les Balears… i molt de peix: bacallà, tonyina, arengada, sardina.

Per exemple, la dotzena d’arengades grosses d’Anglaterra, a 3 sous. La d’”arengada xica de la terra”, a 1,4 sous. La sardina salada a 1,4 sous la dotzena. L’anxova “de la terra” a 1,6 i la d’Itàlia a 1,2 sous. Aquest document surt a partir de 400 euros.

Dins la biblioteca “Ausiàs March” hi ha una secció extraordinària dedicada al llibre gòtic i incunable –impresos en tipografia gòtica i/o impresos abans de l’any 1500–. Aquí caldria destacar meravelles del tipus Com per ordinació de les Corts Generals del Principat de Cathalunya… fos ordonat… que los usatges de Barcelona e Constitucions de Cathalunya, fossen col·locats en propis titols e en lenga vulgar, imprès a Barcelona l’any 1495. Es tracta de la primera –o una de les primeríssimes– versió impresa de les constitucions catalanes. Amb una enquadernació moderna de Brugalla, el lot 705 surt a partir de 4.500 euros.

I també una preciosa edició del Llibre apellat Consolat de mar, de 1518 (lot 709, 1.800 euros); una curiosa versió del Blanquerna qui tracta de sinch estaments de persones, de Ramon Llull, un rifacimento –o adaptació– realitzat a cura de Mossèn Juan Bonllabi l’any 1521 (lot 710, 6.000 euros). I una traducció de les obres d’Ausiàs March en castellà –Las obres del famosissim philosopho y poeta mossen Osias Marco… cavallero valenciano de nacion catalan–, impresa a València l’any 1539 (lot 712, 1.500 euros).

I per acabar, una imatge de certa actualitat. El lot 205 correspon al volum Relación de los festejos públicos, y otros acaecimientos que han ocurrido en la ciudad de Barcelona… con motivo de la llegada de SS.MM. y AA a dicha Ciudad; y del viage a la Villa de Figueras (preu de sortida, 600 euros). Narra totes les vicissituds del darrer viatge de la casa reial espanyola a Barcelona, abans de la caiguda de l’Antic Règim. Carles IV i la seva esposa, María Luisa, acompanyats de Godoy, van anar a Barcelona a celebrar un doble enllaç, el del seu fill Ferran –futur Ferran VII– amb la princesa de Nàpols Maria Antonia; i el de l’hereu del tron de Nàpols, Francisco Genaro, amb la infanta María Isabel. També van assistir a les cerimònies els reis d’Etrúria.

La ciutat va emprendre un seguit d’obres d’infrastructures –com les de les grans ocasions: 1888, 1929, 1992, etc.– que havia de marcar l’inici d’una etapa d’expansió econòmica. I l’acte més elaborat va ser la recepció dels reis. Així ho testimonien els 13 esplèndids gravats del llibre, elaborats per Bonaventura Planella. El primer, per exemple, diu així: “Carro triunfal ofrecido por los Colegios y Gremios de Barcelona, a sus Augustos Soberanos Carlos IV y María Luisa, para su entrada pública en la tarde del 11 de Septiembre de 1802 en testimonio de su fiel amor y vasallaje y aceptado por Sus Majestades. Fueron conducidos desde extramuros de la ciudad hasta el Real Palacio por individuos de otras Corporaciones, con el acompañamiento de sus comisionados que rodeaban el carro”. O sigui, que un onze de setembre els prohoms de Barcelona, com si fossin cavalls, van tibar del carro del rei d’Espanya, des de fora muralla fins al palau que li havien habilitat… A pocs kilòmetres d’allí, o sigui a França, aquest tema l’havien resolt d’una altra manera.