Es titula Tancar obrint, l’escena sisena de La Capella 25 anys després, una exposició per entregues que des de gener ha recorregut la història d’aquest centre dedicat a l’art emergent, a través dels artistes que hi han exhibit les seves obres.

Cinc comissaris especialment vinculats amb La Capella, David Armengol, Sonia Fernández Pan, Eloy Fernández Porta, Sabel Gavaldón i Anna Manubens, han reconstruït aquests 25 anys de vida a través d’una successió de moments, que sense tenir vel·leïtats de ser fundacionals o paradigmàtics, resulten molt representatius de l’evolució d’una generació d’artistes.

Exhibition view. Foto: @arteedadsilicio.

Per la meva part i encara que no aparegui el seu nom, no puc evitar pensar en un sisè comissari, Manel Clot, prematurament desaparegut el 2016, el treball del qual va ser decisiu per a l’art català de la dècada de 1990. El seu record i la seva herència impregna totes les escenes i remet a la seva última mostra Reservoir (per descomptat a la Capella), en la qual va reunir vint anys després un grup de creadors, que havien estat emergents i aleshores superaven la mitja carrera. Aquella exposició, amb els mateixos artistes vint anys després va posar de manifest un mètode de treball, basat en connexions afectives i complicitats intel·lectuals, que apuntava a una nova forma de viure l’art i la relació entre comissari i artista. Una cosa semblant ha passat a La Capella 25 anys després, tot cristal·litzant en un relat més passional que analític, més intuïtiu que lògic, més orgànic que intel·lectual.

Julia Spinola. Foto: @arteedadsilicio.

Orgànic com el pas del temps i la inevitable evolució (i corrupció) d’éssers vius i objectes inanimats. Ho demostra l’obra de Julia Spinola que arrencava al gener com una massa compacta de cartró premsat, per convertir-se en una versió descompactada d’ella mateixa, com si de la massa densa i pesada de la memòria, se n’haguessin extrets moments capaços de marcar diversos camins.

“Conté i anticipa la incertesa sobre allò que vindrà”.

En general el més difícil d’un projecte després del principi sol ser el final, tant en un text com en una mostra el complicat és trobar el ganxo per començar i després una manera de tancar. No obstant això, l’escena 6 més que un tancament marca diversos nous inicis, “no un punt final sinó un fos a negre de transició que conté i anticipa la incertesa sobre el que vindrà”, escriuen els comissaris.

Luz Broto, Extraer las cerraduras. Foto: Pep Herrero. La Capella. ICUB.

Com la peça de Spinola, sempre present i sempre diversa durant els sis mesos que ha durat aquesta mostra per entregues, altres obres contenen l’embrió de l’evolució. Si el 2012 Luz Broto amb Dar paso a lo desconocido va voler obrir a La Capella finestres i portes tapiades, ara set anys després se centra en les zones gairebé ocultes que marquen els límits entre dins i fora, entre la sala d’exposició i el cor del Raval. La seva nova proposta Extraer las cerraduras, és una intervenció minimalista en la seva forma, però trastocadora en el seu concepte, ja que altera els protocols de seguretat tot suprimint el que fa possible el tancament de l’espai expositiu.

Tere Recarens. Foto: @arteedadsilicio.

Aquesta mateixa tensió entre dins i fora es plasma, des de perspectives diferents, en les obres de Tere Recarens i Jara Rocha i Joana Moll. Després d’exposar el 1996 l’extraordinària Terratrèmol, una instal·lació que es va poder veure recentment al Macba gràcies a Frederic Montornés, Recarens torna 23 anys després amb una altra instal·lació de frases, que com si fossin roba penjada, surten de l’espai expositiu cap a l’entrada. Allà es troben els noms de tots els artistes i comissaris que han transitat per aquest centre acompanyats d’un codi QR que dóna accés a les seves biografies.

Rocha i Moll en canvi eixamplen el perímetre de la mostra revelant el seu espai virtual i apuntant-se als canvis cada vegada més ràpids que modifiquen el nostre entorn. I si el Sol d’Ocaña restaurat pel grup La Rosa del Vietnam remet a una emergència ecològica cada vegada més preocupant, Carlos Sáez ens recorda que la tecnologia no desapareix en actualitzar-se, sinó que sobreviu en les seves deixalles, reciclades en un conjunt escultòric que s’activa al pas del visitant… com un recordatori i un advertiment.

L’exposició Les Escenes. 25 anys després. Escena 6 es pot visitar a La Capella, de Barcelona, fins al 23 de juny.