Mirar de veritat les obres d’un museu no és fàcil, normalment les podem veure una mica per sobre, i de lluny només, com qui veu núvols, o un mar, o una constel·lació, o com un gerani en el balcó d’algú.

Per això potser caldria un bon guia, un explicador que ens ho expliqui tot ben explicat, algú amb coneixements de la història i de l’art, però sobretot, algú amb poder de convicció, de seducció.

Sala femenina del Museu Marès. Foto: Museu Frederic Marès © Patrícia Bofill.

De manera que alguns museus han anat provant astúcies per explicar-se millor, de manera més convincent. Han programat visites nocturnes que estimulin el poder aventurer dels visitants i la seva capacitat d’autosuggestió, potser ajudats per la foscor. També han llogat actors per servir-se també de les habilitats de la ficció, perquè els visitants puguin, si volen, deixar-se arrossegar per la fantasia que un personatge, directament procedent del passat, els atorga el privilegi d’una visita guiada.

És des d’aquesta perspectiva que el Museu Marès ha començat a organitzar unes visites guiades pel poder evocador, transformador de la literatura. En aquesta ocasió no ens acompanyen actors en l’itinerari, sinó la veu d’alguns grans escriptors que van viure en aquell temps que ja no tornarà, del que només en queden algunes poques deixes, alguns testimonis de vida i d’art com els que atresora orgullosament el museu. La visita anomenada Un museu de novel·la recorre el gabinet de curiositats de la institució amb la guia d’alguns bons fragments literaris de l’època vuitcentista o sobre aquella època. De la senzilla curiositat, de vegades, en pot sortir el coneixement, de la mateixa manera com de la modèstia en surt, potser, el seny. Jacint Verdaguer l’anomenava “aqueixa veu dels ausents”, la veu dels que ja no hi són però que és evident que encara continua aquí, la plasticitat i les idees d’una llengua literària contemporània als objectes que mirem en el museu i que perduren com una evidència del pas del temps damunt nostre.

El Museu Marès és un dels grans tresors de Catalunya, un aplec de peces formidables que ens inquieten i ens fascinen.

Frederic Marès col·leccionava col·leccions antigues, preservava objectes de la destrucció de la mateixa manera que la literatura manté viu el passat que no volem que passi, que se’n vagi. La Barcelona que es transforma amb l’Exposició universal de 1888, la de Pitarra, menestral i aspra, la de Guimerà dramàtica, les que omplien tots els teatres de la ciutat, la d’una burgesia catalana fabulosament enriquida durant el període que Narcís Oller va denominar La febre d’or. La gran ciutat que surt de l’asfíxia de les muralles i creix imparable, la que retrata Joan Salvat-Papasseit, la de la feina manual dels eixams de dones que teixeixen sense descans i la de les forges abrusadores que fan repicar i fumejar els homes. També la gent que fuma tabac i encara consumeix rapè i s’entusiasma per París com ens asseguren els llibres de Santiago Rusiñol. La Barcelona en la que Josep Pla es va fer escriptor, el rerepaís de Marian Vayreda, Joaquim Ruyra i Prudenci Betrana. La de la modernitat que, com en les novel·les de Mercè Rodoreda, tot ho mira i tot ho vol integrar.

El Museu Marès és un dels grans tresors de Catalunya, un aplec de peces formidables, de presències que ens inquieten i ens fascinen com més ens els mirem, com millor els entenem.

L’activitat Un museu de novel·la. Passeig literari pel “museu sentimental” tindrà lloc el proper dissabte 21 de setembre, a les 11 del matí, al Museu Frederic Marès. Cal reserva prèvia. Qualsevol grup que ho desitgi, pot sol·licitar aquesta mateixa activitat en una data concertada, aquí.