La vida i la mort; el dia i la nit; la foscor i la llum; la terra i el cel. Són dualitats que sempre van interessar Jordi Fulla al llarg de la seva carrera, una de les més coherents dels artistes catalans de la seva generació.

L’obra de Jordi Fulla traspua austeritat, virtuosisme i un alt sentit poètic i meditatiu que es va demostrar abastament en el projecte itinerant Llindars en el punt immòbil del món que gira, que ara ha culminat en l’exposició Llindar i celístia al museu Can Framis de la Fundació Vila Casas.

Jordi Fulla, La pell de l’amnèsia, 2014.

En el full de la sala de la mostra es llegeix la frase: “Som massa poca cosa per a comprendre l’univers des de l’exterior”. És una cita del mateix artista, que ara resulta especialment emotiva després de la seva mort sobtada el passat 16 d’abril, amb només 51 anys. Fulla tenia clar que mai podriem comprendre l’univers des de la nostra posició com a humans i s’havia dedicat a explorar aquest misteri des del seu compromís amb l’art.

Jordi Fulla, I et seguiré tot d’una, 2017-2018.

El passeig per la magnífica i malauradament pòstuma exposició de Jordi Fulla a Can Framis és silenciós. No pot ser d’altra manera. L’artista ja ens convidava al silenci quan pintava esferes i pedres surant en el cel. El tema recurrent de la mostra són les cabanes de pedra seca, un tipus d’arquitectura rural, que fascinava especialment l’artista. Fulla pinta aquestes construccions amb la seva especial tècnica fronterera amb la fotografia, però més que hiperrealista la pintura de Fulla resulta més aviat onírica.

Jordi Fulla, L’habitació del gra, 2019.

Les pedres de les cabanes fan de recer i refugi però els forats de les entrades són el camí cap al cel. La mirada des de dins de la cabana torna a cercar el misteri de la vida. Fulla traspassa el llindar de la bidimensionalitat pictòrica i construeix volums a partir de la forma de les siluetes de les entrades. Escultures com megàlits emmirallades davant la pintura i en el terra.

Un mandala rural i monocrom, bell art participatiu.

En la instal·lació L’habitació del gra, Jordi Fulla ha anat més enllà encara i ha instal·lat al terra de la sala, 179 línies fetes amb grans d’ordi, que meditativament van ajudar a col·locar diversos amics de l’artista abans de la inauguració de l’exposició. Un mandala rural i monocrom, bell art participatiu, custodiat per un impressionant tríptic de pintures de llindars des de l’interior del refugi, sens dubte el punt àlgid de l’exposició. Davant de la pintura La pell de l’amnèsia (2014), en canvi, el terra apareix ple de rocs de la Sagarra, com si les pedres haguessin decidit baixar de la pintura per ocupar el museu.

Jordi Fulla, Llindar i celístia, 2018.

Des de l’interior d’aquesta exposició, Jordi Fulla ens va dirigint la mirada a  través dels seus llindars i ens torna a convidar a intentar trobar el sentit de l’univers. Se’ns fa inexplicable i injust, però, que ell ja no sigui en aquesta banda terrenal. Qui sap si ara, Jordi Fulla, un cop traspassat el llindar cap a l’univers, molt a prop de la celístia, ha pogut comprendre el sentit de tot plegat.

L’exposició de Jordi Fulla Llindar i celístia es pot visitar al museu Can Framis, de Barcelona, fins al 16 de juny.