Només entrar a l’exposició Cinc anys a les trinxeres, una espècie de mirall amb forma de filacteri penjat a la paret, obra de Jesús Galdón, reflecteix a qui acaba d’entrar a la galeria El quadern robat.
Galdón és un artista fascinat pels missatges escrits en cintes a les pintures medievals, textos habitualment de procedència divina, però en aquesta obra el missatge som nosaltres i només s’activa amb la nostra mirada i això és el que d’entrada ens demanda l’art, simplement que el mirem.
Jesús Galdón, No dir res, 2006.
Una galeria és un dels espais ideals per a l’activació de l’art. Ho sap molt bé Anna Belsa, que després de treballar un quart de segle en el sector galerístic, va decidir fa cinc anys emprendre l’aventura d’obrir una nova galeria a Barcelona en temps gens fàcils per al mercat de l’art. Prenent el títol del blog personal de Belsa, El quadern robat, la galeria ocupa un pis principal d’un immoble modernista del carrer Còrsega. En aquest espai, gairebé íntim, s’han organitzat ja 17 exposicions i nombrosos actes culturals.
David Ymbernon, Trencaclosques, 2006.
L’actual exposició d’El quadern robat pretén celebrar precisament els cinc anys de “supervivència” de la galeria, en una clara actitud combativa de defensa de l’art de proximitat. La mostra col·lectiva presenta una obra de cadascun dels dotze artistes que han presentat una exposició individual durant aquest temps. No hi ha en principi lligam ni semàntic ni estètic entre les peces exposades, però la gràcia és que el conjunt d’aquesta petita exposició acaba sent tan coherent com ho és la programació de la galeria: la mostra parla de l’aventura discreta d’una galeria barcelonina que es reflecteix, com en l’obra de Galdón a l’entrada, en les petites històries quotidianes i personals dels artistes.
Jorge Pombo, New York 12-3-15, 2012.
Ho fa, per exemple, el fotògraf Martí Gasull Avellán que retrata el seu pare contemplant l’horitzó a la manera de Friedrich. El pare, també fotògraf -Martí Gasull Coral- va fotografiar delicadament les gotes de pluja sobre el vidre de la finestra de casa. De la mateixa manera, un altre fotògraf, Jordi Casañas, capta un paisatge urbà reflectit en un cotxe. Encertadament, la foto s’exposa al costat d’una finestra dialogant amb un paisatge real de la ciutat.
Una exposició a la força heterodoxa però farcida de detalls.
David Ymbernon ha subvertit el concepte de trencaclosques en un assemblatge irònic i la petita instal·lació de Jordi Lafon denuncia un món massa sorollós amb unes nous pintades de daurat. Elena Kervinen pinta en fragments trencats de marbre per remarcar l’absència del que falta. També falta matèria a la petita peça sobre fusta amb forats de Joan Furriols.
Oriol Jolonch, Carrusel, 2019.
Una visió borrosa de l’illa de Manhattan remet a l’aventura personal del pintor Jorge Pombo a Nova York, però un altre pintor, molt més abstracte, Jordi Martoranno, capta el món amb una línia blanca surant en un fons verd. Oriol Jolonch, en una fotografia recentíssima, mostra un paisatge apocalíptic amb un carrusel com a protagonista, i a pocs metres reposa un cap de marbre molt semblant als de Brancusi amb una inscripció de Baudelaire, esculpit per Salvador Juanpere. Una exposició a la força heterodoxa però farcida de detalls, armes per al combat de l’art.
L’exposició Cinc anys a les trinxeres es pot visitar a la galeria El quadern robat, de Barcelona, fins al 28 de setembre.
Recent Comments