L’art contemporani de la Fundació Suñol visita les col·leccions permanents del MNAC, en un arriscat assaig de “Diàlegs intrusos”.
L’art contemporani de la Fundació Suñol visita les col·leccions permanents del MNAC, en un arriscat assaig de “Diàlegs intrusos”.
Una exposició a la galeria Artur Ramon Art il·lustra l’evolució de la ceràmica des que es va desprendre del llegat de la tradició.
El dirigisme cultural del PCE i del PSUC va prendre el relleu a les polítiques d’aparador del franquisme. La Biennal de Venècia del 1976, en plena transició democràtica, en fou clar testimoni.
La figura de Joan Obiols Vié acumula més d’un encaix. Psiquiatre reconegut i acadèmic, col·leccionista d’art, activador de cultura en moments d’estretor franquista… fins avui no se li havia dedicat cap exposició completa.
Estrany-de la Mota ha anunciat que clourà les seves portes com a galeria comercial.
A mesura que anava avançant el segle XX, el retrat anava quedant, al menys entre nosaltres, com un gènere arraconat, quan no maleït.
La galeria Mayoral exhibeix un conjunt de peces del millor informalisme espanyol.
El MNAC acaba d’obrir dues noves sales dedicades a l’art català del 1940 al 1980.
Des que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va obrir les seves portes definitivament al públic el novembre del 1995, el museu ja ha exposat 34 presentacions de la seva col·lecció.
Una obra rescatada del passat, un sarcàstic retrat d’Antoni Tàpies, ens revela el cruent debat entre informalisme i realisme, entre l’ètica i la voluntat de poder de l’art.