Jordi Mitjà, Jon Uriarte i Ingrid Guardiola han portat al Museu de l’Empordà de Figueres i al Museu de l’Exili de la Jonquera el quart episodi d’aquest laboratori visual del territori que és Terra-lab.cat.

Vaig descobrir Terra-lab.cat al Museu de Granollers l’octubre de 2017. Ja llavors, la seva mirada experimental sobre el territori (en aquell cas, el Montseny) em va aportar una visió insòlita i allunyada de tots els tòpics que havia sentit sobre aquest reducte boscós del mapa català. Creadors de diferents disciplines havien estat convidats a “revisar, des de la creació artística, un imaginari del país que ha quedat obsolet”, com explica Vicenç Altaió, una de les ànimes del projecte.

Vista de l’exposició al Museu de l’Empordà. Fotos: Jon Uriarte.

També allà, vaig saber que formava part d’un projecte de projectes, alguna cosa com un macroprojecte territorial que es desenvoluparia a deu punts del país. Fins avui, han estat el Museu de Granollers, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, Can Mario de Palafrugell i la Fundació Palau de Caldes d’Estrac. Ara li toca el torn a l’Alt Empordà, amb una recerca que es presenta al Museu de l’Exili de la Jonquera (aneu-hi, si encara no el coneixeu) i al Museu de l’Empordà de Figueres, a la sala de l’antic escorxador.

El format és el mateix: tres creadors duen a terme un treball de camp en un punt de l’entorn immediat. En aquest cas, han estat l’artista visual alt empordanès Jordi Mitjà, que acostuma a treballar amb projectes arrelats en geografies concretes; el fotògraf basc Jon Uriarte i l’assagista Ingrid Guardiola. El paisatge que han seleccionat ha estat l’Empordà més desconegut. El que, per sort, ha quedat fora de focus: l’Albera, aquesta serra fronterera que s’estén des dels bordells de la Jonquera fins a les cales de Portbou. Ésser expropiat / Anarxiu és la proposta que Mitjà, Uriarte i Guardiola han dut a terme en aquest lloc oblidat entre dos estats grans.

Són 25 km amb boscos de roures, castanyers, grèvols i alzines d’una bellesa sorprenentment alpina. Ignorat per tots aquells qui creuen que l’Empordà només existeix a l’estiu i silenciat també pels mateixos empordanesos, Ésser expropiat / Anarxiu es centra en la base militar de Sant Climent Sescebes, una zona expropiada per l’Estat espanyol i destinada a usos militars i, a partir d’aquí, ressegueix altres pobles de la zona.

La base militar comença als anys seixanta, amb un tancament de terres que des de llavors blinda el pas a veïns i civils. En els anys de màxima ocupació, a començament dels vuitanta, aquest poble de 500 habitants va arribar a tenir 59 bars i un prostíbul. Avui, a la base militar de l’Albera, ja no hi ha soldats de lleva. Avui s’hi entrenen les unitats que marxen a missions internacionals i la Unitat Militar d’Emergències. Les terres segueixen tancades, expropiades. Tanmateix, com recull el projecte, és cert que aquesta condició anòmala de terreny militar ha protegit la zona de la voràgine urbanística, com també ha passat en altres punts.

Un antiarxiu o una antiguia elaborada amb dades, imatges, objectes i vivències recol·lectades a l’Albera.

Però l’ocupació militar no és l’únic ús de l’Albera recollit per Mitjà, Uriarte i Guardiola. Les fites de frontera, que revisen un cop l’any els estats francès i espanyol; la caça abusiva; el fet de ser una zona pionera del mutualisme social al segle XIX; el megalitisme –un dels punts de la península amb més construccions neolítiques– o les vinyes encara abandonades d’ençà la fil·loxera, constitueixen el material de treball d’aquest nou episodi de Terra-lab.cat. Un antiarxiu o una antiguia, com el qualifiquen els seus autors, elaborat amb dades, imatges, objectes i vivències recol·lectades a l’Albera. Vídeos de soldadets, fusta cremada pels incendis, gossos engabiats pel caçadors o souvenirs fabricats amb bales recollides al terreny es presenten situats en prestatges metàl·lics emulant un arxiu gens ortodox.

El resultat és un paisatge dignament minúscul, però no amb la dignitat impostada de qui se’l mira a distància, des de ciutat; sinó en la línia del que Pierre Michon fa amb les vides minúscules dels seus llibres quan, com ell mateix explica, sent l’obligació d’elevar la seva humanitat mínima. L’Albera de Mitjà, Uriarte i Guardiola, amb la grandesa del paisatge minúscul.

Terra-lab.cat es pot visitar al Museu de l’Exili, de La Jonquera, fins al 24 de febrer, i a la sala Escorxador del Museu de l’Empordà, de Figueres, fins al 31 de març.