La doma del bou: les deu etapes del despertar del mestre zen Kakuan Shien, del segle XII, és un dels textos fonamentals del budisme zen xinès, que narra un camí d’autoconeixement, il·luminació i evolució espiritual.
El text és de fet un conte al·legòric en vers sobre un pastor que perd un dels seus bous. El pastor simbolitza un buscador espiritual i el bou que ha escapat, la naturalesa salvatge de l’ésser humà.
Imatge de la sèrie La doma del bou, del pintor i monjo budista zen japonès Tenshō Shūbun, segle XV.
Cadascuna de les deu etapes del viatge iniciàtic que el pastor realitza per trobar el bou escapat es refereix a un moment diferent del camí cap a l’autorealització, que culmina amb un retorn a la llar, alliberat de convencions i deixant que la vida flueixi. El poema sempre va acompanyat d’il·lustracions, que acompanyen cadascun dels capítols del viatge. Diversos artistes han il·lustrat aquest text, el més celebrat dels quals és el monjo zen japonès i pintor Tenshō Shūbun, del segle XV, que va realitzar una versió exquisida de cadascuna de les deu escenes.
El pastor passa a ser un cowboy i el bou, una euga.
Precisament, la visió de l’obra de Shūbun va inspirar el cantautor Leonard Cohen per escriure la cançó Ballad of The Absent Mare, inclosa en el disc Recent Songs, del 1979. Aquest tema, amb ritme de vals i sonoritats mexicanes, és una versió de la història del text original de La doma del bou, en la què el pastor passa a ser un cowboy i el bou, una euga. Cohen porta al seu territori la història zen del bou i el seu pastor.
La col·laboradora del cantant Jennifer Warnes explica que, quan Cohen va veure els antics gravats, li va comentar que tot allò es podia transformar en una “gran cançó de cowboys”. A la història de l’obsessió del vaquer per tornar a dominar l’euga fugissera, Cohen afegeix una metàfora sobre la possessió en l’amor. També és un cant a deixar anar i no estrènyer la persona estimada.
Ballad Of The Absent Mare
Say a prayer for the cowboy
His mare’s run away
And he’ll walk til he finds her
His darling, his stray
But the river’s in flood
And the roads are awash
And the bridges break up
In the panic of loss
And there’s nothing to follow
There’s nowhere to go
She’s gone like the summer
Gone like the snow
And the crickets are breaking
His heart with their song
As the day caves in
And the night is all wrong
Did he dream, was it she
Who went galloping past
And bent down the fern
Broke open the grass
And printed the mud with
The iron and the gold
That he nailed to her feet
When he was the lord
And although she goes grazing
A minute away
He tracks her all night
He tracks her all day
Oh blind to her presence
Except to compare
His injury here
With her punishment there
Then at home on a branch
In the highest tree
A songbird sings out
So suddenly
Ah the sun is warm
And the soft winds ride
On the willow trees
By the river side
Oh the world is sweet
The world is wide
And she’s there where
The light and the darkness divide
And the steam’s coming off her
She’s huge and she’s shy
And she steps on the moon
When she paws at the sky
And she comes to his hand
But she’s not really tame
She longs to be lost
He longs for the same
And she’ll bolt and she’ll plunge
Through the first open pass
To roll and to feed
In the sweet mountain grass
Or she’ll make a break
For the high plateau
Where there’s nothing above
And there’s nothing below
And it’s time for the burden
It’s time for the whip
Will she walk through the flame
Can he shoot from the hip
So he binds himself
To the galloping mare
And she binds herself
To the rider there
And there is no space
But there’s left and right
And there is no time
But there’s day and night
And he leans on her neck
And he whispers low
“Whiter thou goest
I will go
And they turn as one
And they head for the plain
No need for the whip
Ah, no need for the rein
Now the clasp of this union
Who fastens it tight?
Who snaps it asunder
The very next night
Some say the rider
Some say the mare
Or that love’s like the smoke
Beyond all repair
But my darling says
«Leonard, just let it go by
That old silhouette
On the great western sky»
So I pick out a tune
And they move right along
And they’re gone like the smoke
And they’re gone like this song
Recent Comments