Geni conscient del seu do, home rebel i compromès amb els ideals de llibertat i fraternitat, indomable, arrogant i independent, i sobretot autor d’una obra musical eterna.

El passat 16 de desembre es va complir el 250 aniversari del naixement del compositor Ludwig van Beethoven (1770-1827), i per aquesta raó la Fundació ”La Caixa” ha volgut homenatjar la vida i obra d’un dels grans compositors de la història amb un concert teatralitzat, Beethoven 250, dirigit per Josep Pons, que ha penjat a la xarxa a través de l’Àgora de CaixaForum i que també està disponible a Youtube.

El concert commemoratiu Beethoven 250 contextualitza algunes de les seves obres més rellevants, com la Cinquena simfonia, la Novena, la Pastoral o Clar de lluna, entre d’altres. © David Campos/ Fundació ”la Caixa”.

Al llarg d’una hora i 18 minuts, el concert, amb un clara intenció pedagògica, repassa els detalls de la vida del músic, des dels seus inicis, marcats per les dificultats per tirar endavant i amb prou feines sobreviure, fins a, gràcies al seu talent immens i a la seva dedicació extrema a la música, arribar a l’èxit i el reconeixement absolut a tot Europa. Pel camí s’expliquen també les dificultats i ombres de la seva biografia, com el seu caràcter difícil i l’amargor que li va provocar quedar-se sord ben jove, que malgrat tot, no li va impedir seguir treballant, amb un esperit de superació admirable. “Beethoven ens continua sorprenent perquè parla de valors universals. Al centre de la seva obra hi ha l’ésser humà”, diu el director Josep Pons.

© David Campos/ Fundació ”la Caixa”.

L’espectacle, amb un guió escrit per Albert Gumí i David Puertas i la direcció escènica d’Anna Llopart, combina la música amb la narració per part de tres actors -Xavier Ruano, Borja Espinosa i Quim Àvila- de la vida de l’artista. Es recorden episodis com els seus inicis composant música popular per poder sobreviure -com el cèlebre Minuet del Septet en mi bemoll-; es recreen els duels pianístics –una mena de competicions musicals que eren molt populars a l’època– amb d’altres músics que Beethoven sempre acabava guanyant gràcies al seu virtuosisme extrem com a pianista; o es parla de la seva vida sentimental apassionada però frustrada per amors impossibles, furtius i difícils com, per exemple, l’“Estimada immortal”, una dama misteriosa de qui se’n desconeix la identitat i que coneixem gràcies a una preciosa carta que es va trobar entre els papers del músic a la seva mort, que no va ser enviada mai o potser retornada per la seva destinatària.

El concert no oblida el compromís de Beethoven a favor dels ideals de llibertat i fraternitat.

El concert no oblida el compromís de Beethoven a favor dels ideals de llibertat i fraternitat, que va traspassar sobretot a una de les seves simfonies més famoses, La Novena, que culmina amb l’Himne a l’alegria, inspirat pels versos de Friedrich von Schiller, actualment himne oficial de la Unió Europea. L’estrena de la Novena Simfonia va suposar la darrera aparició de Beethoven en una sala de concerts, dirigint, completament sord, al costat del director d’orquestra. A l’acabar la peça ell continuava marcant el pols, fins que algú el va advertir que es girés perquè pogués veure la immensa ovació del públic. El majestuós quart moviment de la simfonia s’ofereix al complet al final del concert.

Altres obres de Beethoven que s’interpreten al concert són un fragment de la Pastoral, del concert per a piano núm. 5 “Emperador”, o del Clar de Lluna. Les peces musicals estan interpretades per l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i els cors Barcelona Ars Nova i Coro Madrigal. Cal destacar la participació dels pianistes Daniel Ligorio i Miquel Massana.